[Autocrítica i Crítica]

Camins

2011-01-12T23:45:00.001+01:00

Seguim el nostre camí, un peu rere l'altre sense perdre el pas. Ens aturem de tant en tant a contemplar el paisatge: les meravelles que ens ofereix. De vegades ens aturem per necessitat, per cansament. Tot sovint perdem el nord. Caminem lleugers quan estem animats, lentament quan la tristor ens envaeix. Ens agrada caminar acompanyats, però de vegades cal que emprenem el camí sols. Ens canviem de sabates quan ens sembla oportú, les noves ens fan mal les primeres passes, enyorem les velles durant un temps. Si cal avancem descalços. Però mai no ens aturem massa estona...per por de quedar quiets per sempre.

*

2010-12-25T00:36:00.001+01:00

Des de fa uns dies al cel hi brilla un estel més...

No t'oblidem, ninu.

...

2010-12-17T22:52:00.001+01:00

I ara, per imperatiu sentimental, et prens el temps (que sempre creus que no tens) per pensar en el que ha passat.
Potser mai fins ara no havies tingut una necessitat tan gran de trobar una explicació a res. No. Mai no ho havies necessitat amb tanta força per què mai no havies sentit un dolor tan intens. Sents tant de dolor dins teu que et sembla que mai no podràs sentir-ne més, que has arribat al límit. I et sents estúpida de patir per coses insignificants, d'enfadar-te per tonteries, de no dir més vegades el que penses, de preocupar-te en excés pel futur, d'amagar els teus sentiments...aquest fort cop t'ha deixat trencada en mil bocins, però també t'ha tornat algunes coses a lloc.
Ara penses que la vida és un camí que no saps on et porta, que malgrat que tu vas guiant amb el teu full de ruta, de vegades et posa en situacions que et fan aturar de cop, que et fan sentir que les cames ja no poden avançar més, que et planten davant un obstacle que no saps com superar. Et sembla injust. T'agradaria que allò mai no hagués passat. Però saps que per molt que vulguis canviar les coses, en aquest camí no sempre es pot tornar enrere.

De fons sents en Llach..."malgrat la boira cal caminar", diu. I sí, té raó.

Canvis...

2010-11-07T15:05:00.000+01:00

Avui, en plena digestió de canvis vitals, em decideixo a tornar a activar aquest espai amb la intenció de compartir pensaments, idees, records i bestieses... reflexions cap endins i cap enfora que em permetin de tant en tant mastegar allò que em passa i empassar-m'ho de gust.

Només espero ser prou pacient per no rendir-me davant l'absència d'inspiració i prou constant per a no abandonar-lo de nou.

El blog inicia una nova etapa, igual que jo...

Benvinguts canvis!

De vegades ens en sortim...

2010-01-28T18:53:00.003+01:00

...i d'altres no. I no ens en sortim, no perquè les circumstàncies sigui tan complicades que no ens permetin fer-ho o perquè realment ens trobem davant d'un mur impossible d'enderrocar. Sinò perquè de vegades ens costa sobreposar-nos, ens resulta impossible canviar allò que no ens agradar, perquè fer-ho ens suposa tant d'esforç, tants dubtes, tanta incertesa que acabem convencent-nos que tot està a lloc.
Però de sobte un matí et despertes amb ganes de posar el primer peu ben ferm a terra, i aixafar fort.... i decideixes que avui canviaràs, i prendràs el cafè en tassa en comptes d'en got, i sortiràs al carrer amb aquell pentinat que ahir no n'haguessis fet mai. Et calçaràs unes sabates, i somriuràs a tothom qui passi. T'agafaràs la feina amb tan bon humor que contagiaràs de riure als altres i sortiràs cansada però satisfeta. Després enfilaràs el camí cap a casa amb la música tant alta que els crits emmudiran l'angoixa, i serà aleshores, quan t'estiris al llit després d'un dia llarg, que te n'adonaràs que sí... que has nascut per en sortir-te'n!!;)

En la Doliente Soledad del Domingo

2010-01-10T23:19:00.002+01:00

Aquí estoy,
desnuda,
sobre las sabanas solitarias
de esta cama donde te deseo.

Veo mi cuerpo,
liso y rosado en el espejo,
mi cuerpo
que fue ávido territorio de tus besos,
este cuerpo lleno de recuerdos
de tu desbordada pasión
sobre el que peleaste sudorosas batallas
en largas noches de quejidos y risas
y ruidos de mis cuevas interiores.

Veo mis pechos
que acomodabas sonriendo
en la palma de tu mano,
que apretabas como pájaros pequeños
en tus jaulas de cinco barrotes,
mientras una flor se me encendía
y paraba su dura corola
contra tu carne dulce.

Veo mis piernas,
largas y lentas conocedoras de tus caricias,
que giraban rápidas y nerviosas sobre sus goznes
para abrirte el sendero de la perdición
hacia m mismo centro
y la suave vegetación del monte
donde urdiste sordos combates
coronados de gozo,
anunciados por descargas de fusilerías
y truenos primitivos.

Me veo y no me estoy viendo,
es un espejo de vos el que se extiende doliente
sobre esta soledad de domingo,
un espejo rosado,
un molde hueco buscando su otro hemisferio.

Llueve copiosamente
sobre mi cara
y solo pienso en tu lejano amor
mientras cobijo
con todas mis fuerzas,
la esperanza.

[Gioconda Belli]

Revivint l'adolescència...

2009-10-06T23:39:00.004+02:00

... a mode de teràpia!

Escépticos y optimistas

2009-08-10T19:26:00.003+02:00

Los escépticos y los optimistas se miran siempre de reojo.
Son desconfiados de nacimiento.
Los escépticos se burlan de los demás y de sí mismos. Se aburren de creer y no echan de menos las ausencias.
Los optimistas vencen al tedio y a la fiebre. Aprenden del ayer y no lo borran. Conocen y reconocen que vendrá algo mejor y desde ya preparan la bienvenida.
Los escépticos van y vienen sin nada. Y lo que es peor, sin nadie. Abrazan el pesimismo como único consuelo. Inventan una tristeza sin lágrimas, dura como una mueca.
Los optimistas se entienden con el río y con el cielo que lleva en su corriente. Saben que allí navega la tutela más real, más respetable, y asumen el alma como agua.
Los escépticos son apenas mendigos, y el tiempo que transcurre les deja su limosna. No logran escapar del viejo laberinto y reciben mensajes que son indescifrables.
Los optimistas en cambio guardan a menudo algo de gloria, que no es siempre la de hoy ni la de antes. Hacen un nudo con las incertidumbres y llenan su bolsillo de poesía.

[Mario Benedetti | Vivir adrede]

Caminar

2009-07-22T01:09:00.005+02:00

[s. XIV; de camí]

v intr 1 Traslladar-se a peu d'un lloc en un altre. Caminaren vuit hores seguides per arribar a entrada de fosc. Caminar a bon pas.

2 Avançar a passes, no aixecant completament un peu que l'altre no toqui a terra. La nena ja camina.

(...)

5 Fer el seu camí alguna cosa.

"És la joia i l'esperit, la força i el crit, que em guia endavant. Tan lleuger com el pas dels meus companys..."

Records...

2009-06-26T01:57:00.003+02:00

...o com després d'una nit com la d'avui, amb els sentiments a flor de pell, et venen tantes coses al cap (i al cor) que et poses al llit amb un nus a l'estómac.

"...tants iris de complicitat, tantes ferides a les mans, tantes hores que vam parlar, tantes històries per contar,..."

ACTE DE PRESENTACIÓ DEL COL·LECTIU INDEPENDENTISTA DEL BAIX GAIÀ "LA GAIANADA"

2009-05-30T15:02:00.002+02:00

Allà estarem!

Pájaros prohibidos

2009-05-27T00:48:00.005+02:00

"... y en secreto le explica: Bobo, ¿no ves que son ojos?, los ojos de los pájaros que te traje a escondidas."

(Immens...)

Avui també han assassinat les veus...

2009-05-21T14:15:00.002+02:00

“Cada cop que es presenti algú que molesti de veritat, diran que és part d'ETA”
Laia Altarriba, Barcelona
Dimarts, 19 de maig de 2009 11:44

>> Entrevista a Josep Garganté, candidat d'Iniciativa Internacionalista a les eleccions europees

Fa un any Josep Garganté impulsava la vaga d'autobusos a Barcelona per aconseguir dos dies de descans setmanal. Ara és el primer candidat pels Països Catalans (ocupa el tercer lloc de la llista estatal) de la candidatura Iniciativa Internacionlista, que l'Estat espanyol vol impedir que es presenti a les eleccions europees del proper 7 de juny.

>> Demà dijous 21, el Grup de suport dels Països Catalans a Iniciativa Internacionalista ha organitzat un sopar solidari a les 9 del vespre a la Casa Palestina (Barcelona)

Per què vas decidir donar suport a la candidatura Iniciativa Internacionalista?
Bàsicament perquè conec la gent que aquí estava organitzant el tema i em donen la confiança de saber que són persones que estan movent-se per millorar el seu entorn (sigui laboral, social, etc.) i, per tant, aquesta candidatura seria una proposta de denúncia de l'estat de coses actual i una aposta contra els que manen des de fa massa anys.

Els mitjans de comunicació parlen majoritàriament de "candidatura abertzale". Com la definiries tu?
Que la COPE i l'ABC, primer, i la resta de gran mitjans de comunicació, després, acusin Iniciativa Internacionalista d'"abertzale" o de formar part d'"ETA-Batasuna" el que fa és confirmar-me que aquesta candidatura és un problema per tots els rics que ells representen, cosa que és un gran honor. Penso que la candidatura es defineix per si mateixa en dir que som internacionalistes, per molt que els molesti als miserables directors dels grans mitjans de comunicació.

S'ha presentat com un valor el fet que la composin persones de tot l'Estat espanyol. Però moltes catalanes i catalans poden dir que l'important és reforçar la lluita del nostre país, enlloc de participar en projecte estatals. Què en penses?
Doncs, la veritat que per a mi no té importància aquest debat, és purament circumstancial. Crec que s'ha donat aquesta oportunitat i s'ha tirat endavant. Qui no arrisca no guanya. A la vegada, crec que la feina feta com a candidatura no ens ha tret de la nostra feina habitual. Personalment, jo he continuat amb la meva tasca sindical i anant a treballar al bus.

Sent una candidatura internacionalista, consideres que pot aportar alguna cosa a les lluites dels Països Catalans?
Doncs il·legalitzant la candidatura la "Justicia Española" ja ha aportat una classe magistral de com funciona i quins interessos defensa. S'ha traslladat la negació del dret a presentar-se a unes eleccions d'Euskal Herria a tot l'Estat espanyol. Ells mateixos s'han deslegitimat com a suposats "demòcrates". Si finalment ens hi poguessin presentar i s'aconseguís, com a mínim, un eurodiputat, doncs evidentment la situació de la gent treballadora dels Països Catalans podria fer-se escoltar més a Europa. Encara que fos només per cagar-se amb tots els polítics xupòpters que estan allà ja ha valgut la pena tot l'esforç realitzat.

T'ha sorprès la decisió de l'Estat espanyol d'actuar contra la candidatura?
A mi, personalment, no. De fet, havíem fet una porra sobre el tema amb alguns companys i companyes de feina i he guanyat. Evidentment, molts treballadors i treballadores d'autobusos de TMB i moltes amistats que sabien que hi havia la candidatura s'han quedat sorpresos. Per això deia abans que ells, els que s'autoanomenen constantment demòcrates, s'han posat en evidència.

Què en penses de la declaració de Willy Meyer, d'IU, dient que s'ha de respectar la decisió dels tribunals i anul·len la candidatura?
Doncs que la gran majoria dels dirigents d'IU s'han convertit en l'esquerra capitalista i que accepten fonamentalment totes les regles del joc que ha marcat la Patronal, la Monarquia i els seus polítics. És clar que hi ha alguns pocs dirigents i bastants més afiliats, afiliades i votants d'IU que no estan d'acord ambla posició del Meyer de marres.

Pel fet de ser una candidatura que es presentava denunciant la llei de partits, no consideres que era previsible que s'iniciés el procés d'anul·lació?
El tema no era la denúncia de la Llei de partits, que també la fan Esquerra Anticapitalista (EA) i el PCPE, sinó que, en el fons, tenir simpaties per l'esquerra abertzale podia comportar això. Però el cas, per mi, no és si aquesta persona o aquella havien estat a una manifestació o havien signat un manifest de suport a l'Arnaldo Otegui. Per què, en tot cas, que t'anul·lin per això és, com a mínim, una simple excusa ridícula. El problema de fons és el que reflexa un acudit que diu: “L'Audiència Nacional es pensa que ETA és Deu. Per què? Doncs perquè, segons Garzón, Grande Marlaska i la resta de col·legues, ETA, igual que Deu, és a tot arreu”. D'aquesta manera, cada cop que es presenti algú que molesti de veritat, doncs diuen que és part d'ETA i se'l treuen del mig. Si no il·legalitzen EA i al PCPE és perquè, ens agradi o no, no representen un problema polític per l'Estat perquè, segurament, no aconseguiran cap eurodiputat.

Però no era arriscat posar-hi persones que havien estat en llistes d'ANV o que havien donat suport públicament a l'esquerra abertzale?
Si entréssim a acceptar el seu joc d'acotar el cap i apartar-nos dels que ells diuen que estan "contaminats o contaminades", doncs ja podem plegar. Aquesta situació recorda la caça de bruixes del govern nord-americà contra els "comunistes". Tan sols per declarar-te comunista ja podies engruixir les llistes negres i menjar te tota la repressió. En els moments difícils és quan realment cal la solidaritat. A més, com ja he comentat anteriorment, ens il·legalitzen perquè suposen que podríem treure un bon resultat per les simpaties que podríem despertar entre els milers de catalans, castellans, bascos, andalusos, castellans o gallecs que no volen ser part d'aquesta Espanya imposada.

En veure que s'havia iniciat el procés per prohibir que II concorri a les eleccions, vas considerar que havia estat erroni donar suport?
A la vida prens decisions sabent que poden portar-te problemes personals perquè creus que són coses que s'han de fer, i punt. Durant la vaga d'autobusos de l'any passat, molts companys ens la vam jugar i vam decidir que anàvem fins al final, passés el que passés, i crec que ningú se n'ha penedit. Aquells moments de tensió, d'alegria, de repressió i de companyerisme, ja no ens els traurà ningú. En el cas de la candidatura, ara mateix faig la conya amb els companys de feina que la part positiva és que, si finalment ens il·legalitzen, no podré tornar a estar a cap llista electoral perquè estaré "contaminat", cosa que em deixarà més temps per fer altres coses (riu). O sigui que està tot bé, veurem com acaba tota la història...

El Parlament Europeu és una de les institucions més allunyades de la ciutadania. Per què consideres que pot ser útil aconseguir-hi un diputat?
Pel que m'han dit cada eurodiputat guanya 10.000 euros al mes, o sigui que imagina't com d'allunyats estan aquests polítics de la gent treballadora. Poder estar allà dintre només serviria per crear-los problemes interns, treure informació sobre com es gasten els diners públics, fer arribar aquesta informació a la gent i poder dir-los a la cara que són uns pocavergonyes. Potser no és molt, però seria un plaer fer-ho. Com a mínim els trencaríem la bombolla en la que viuen.

[Entrevista publicada a [L']Accent]

Hasta mañana...

2009-05-18T13:55:00.004+02:00

Voy a cerrar los ojos en voz baja

voy a meterme a tientas en el sueño.
En este instante el odio no trabaja
para la muerte que es su pobre dueño
la voluntad suspende su latido
y yo me siento lejos, tan pequeño

que a Dios invoco, pero no le pido
nada, con tal de compartir apenas
este universo que hemos conseguido

por las malas y a veces por las buenas.
¿Por qué el mundo soñado no es el mismo
que este mundo de muerte a manos llenas?

Mi pesadilla es siempre el optimismo:
me duermo débil, sueño que soy fuerte,
pero el futuro aguarda. Es un abismo.

No me lo digan cuando me despierte.

[Mario Benedetti]

Serà viu en cadascun dels seus poemes, dels seus llibres, de les seves paraules... perquè els grans mai no moren!

Llimones en un llimoner

2009-05-05T20:17:00.002+02:00

A qualsevol preu

2009-05-05T10:28:00.005+02:00

"Patxi López rebrà el suport del PP a canvi que aquest esdevingui un soci preferencial en assumptes com la llengua, l'educació o la política contra l'entorn d'ETA..."

23 d'abril...

2009-04-23T14:24:00.000+02:00

Vints d'Abril...

2009-04-20T10:01:00.000+02:00

Punts de vista...

2009-04-09T00:26:00.001+02:00

Desde el punto de vista del búho, del murciélago, del bohemio y del ladrón, el crepúsculo es la hora del desayuno.
La lluvia es una maldición para el turista y una buena noticia para el campesino.
Desde el punto de vista del nativo, el pintoresco es el turista.
Desde el punto de vista de los indios de las islas del mar Caribe, Cristóbal Colón, con su sombrero de plumas y su capa de terciopelo rojo, era un papagayo de dimensiones jamás vistas.

[Puntos de vista, 1 | PATAS ARRIBA - la escuela del mundo al revés | Eduardo Galeano]

Via làctia...

2009-04-02T03:58:00.000+02:00

"L'opacitat d'aquest núvol farcit de fotons artificials, agreujada per la presència de partícules d'humitat suspeses a l'atmosfera, és el que fa que també estiguem privats de gaudir de l'objecte més bonic i extens del cel, la franja estel·lar que creua tot el firmament, la Via Làctia, la nostra galàxia vista des de dins. Els polítics locals i molts ciutadans confonen l'ostentosa i desmesurada despesa de llum com si fos sinònim de progrés. Sembla increïble, però a vegades es confon enllumenar amb enlluernar."

Josep Emili Arias, «Qui furta les estrelles?» (Avui, 15 de novembre del 2003)

Reflexions indigestes...

2009-04-01T09:56:00.002+02:00

Des que treballo de nit que he pres el costum, quan pujo al cotxe a les 9 per tornar cap a casa, de posar la radio i mira d'assabentar-me de com va el país, abans de posar-me al llit i oblidar que la gent normal viu de dia i que mentre dormo al món hi passen tot de coses que quan em desperti ja m'estaré perdent.
Avui, però, quan he posat la radio com cada dia m'he trobat amb una tertúlia prou interessant sobre les declaracions del senyor Saura i la polèmica actuació dels mossos d'ara fa un parell de setmanes. He afinat l'orella, doncs el tema m'interessava força, i m'han començat a servir un grapat de frases que són difícilment digeribles quan fa força hores que no dorms, has tingut un matí mogudet i encara no has esmorzat (o sopat...o sigui el que sigui que fas a aquestes hores quan encara no has dormit)
He fet un recull a la memòria per poder-les compartir...encara que crec que ni volent-ho podria oblidar l'anàlisi crític fet a primera hora per aquesta colla de tertulians.
Frases com:
“ ...el problema ve quan la policia és tan criticada per exercir amb contundència la violència per la qual està legitimada...” (legítima la brutalitat amb la que es va actuar...que hi ha imatges home!)
“Els antisistema reben castanyes a totes les ciutats del món...” (A mode de justificació...)
“Fins i tot està bé ser antisistema quan s'és jove, tots sabem que la joventut tendeix a la rebel·lia, així...espontàniament” (que els hi diguin als professors que van tancar-se a la universitat per protestar...)
“ A l'Autònoma hi ha un grup de radicals que si els deixes destrossen la universitat...” (i maten al rector i qui es posi pel davant...au va!)
O la meva preferida: “tots sabem que hi uns elements que es dediquen a fer l'animal a la universitat...i amb aquesta gent què fas? Doncs reprimir-la!” (Evidentment...que cal fer sinó? Parlar-hi??)

Per desgràcia la son no m'ha permès saber qui eren els autors de tan profundes reflexions...

Que tingueu un bon dia!

ENDAVANT

2009-03-22T17:22:00.001+01:00

"Si no sabíem el que és
i el que no és; si només
ateníem certs motius
i certs colors; si les arrels
de l'existir es trobaven en una
altra vida; si l'esperança era
poca i mal dibuixada i si
la paraula no era un acte,
tampoc aquestes ratlles no
serien un poema."

[Joan Brossa]

Les Presons de la Misèria, de Loïc Wacquant

2009-03-20T15:56:00.003+01:00

M’agradaria començar la reflexió sobre la lectura d’aquest llibre introduint breument que és el que crec que s’entén per presó en l’àmbit col·loquial.
Si busquéssim en un diccionari de la llengua la definició de “presó” per tal de comprovar el seu significat, ens trobaríem que aquest està incomplet, ja que en la majoria dels casos fa referència al sentit físic de la paraula: “Lloc on hom està pres o detingut”, obviant alguns conceptes clau que ens permetrien indagar una mica més en el que significa de debò; ja que tot i ser conscients de que la presó no és simplement l’ indret on es priva a una persona de la seva llibertat, i sabent que engloba tot un sistema penitenciari amb funcions legislatives que estan recollides, sobretot, a la Constitució Espanyola, de vegades no és així com ens ho demostra la realitat.

Avui en dia, segons el que està establert a l’article 25.2 de la Constitució, “les penes privatives de llibertat i les mesures de seguretat estaran orientades cap a la reeducació i reinserció social i no podran consistir en treballs forçats”, però si analitzéssim la funció de les presons des dels seus inicis fins als nostres dies ens n’adonaríem que la pretensió de les condemnes ha estat sempre, i segueix sent, castigar als delinqüents i allunyar-los totalment de la societat, convertint els centres penitenciaris en petites comunitats marginals aïllades completament de les ciutats.

Tot plegat, també, s’ha vist reforçat per l’arribada als anys 90 d’un nou “sentit comú penal”, exportat des dels Estats Units i estès per Sud Amèrica i Europa de la mà de polítics neoconservadors i els seus aliats en camps com el periodístic o l’acadèmic, un nou concepte que apostava per la criminalització de la misèria i que suposava unes polítiques penals ultrarrepressives.

Aquest nou pensament volia encaminar a les societats avançades cap a una gestió punitiva de la pobresa per tal de frenar els desordres provocats per l’atur, la precarietat salarial i els retalls en la protecció per part de les institucions, actuant com una poderosa eina de control social.

Així doncs, i seguint en aquesta línia, l’autor de “Las cárceles de la miseria”, planteja que el tractament penal de la misèria no obeeix tant a un augment en la quantitat o en l’agreujament dels delictes comesos, tal i com els governs volen fer creure als seus conciutadans, sinó a una nova forma d’entendre la intervenció de l’Estat sobre els problemes associats a la marginalitat i a la pobresa; provant de transformar l’anomenat Estat del benestar (Estat providencia) en un “Estat penitencia”(en paraules de l’autor) que els permetrà exercir un domini sobre la població fent-la tornar més dòcil de cara als interessos del govern.

A més a més, aquesta nova manera d’entendre el crim, arribada directament des de les capitals de la delinqüència Nord-americana, s’ha delatat amb un caràcter marcadament discriminatori aplicant preferentment la seva política penal sobre les famílies més desafavorides i actuant amb més fermesa sobre els barris més pobres, fets que la desacrediten com a procediment per a mantenir l’ordre , i que posa en evidència la seva eficàcia i objectivitat.

Tot i així, els discursos dels polítics han seguit centrant-se constantment en el tema de la seguretat ciutadana, mentint i donant falses informacions sobre la criminalitat i els empresonaments si ha calgut, adequat a la gran preocupació que ha mostrat la ciutadania per la delinqüència juvenil, la violència urbana, i en els múltiples desordres centrats bàsicament en els barris més sensibles, els habitants dels quals són sempre les primeres víctimes reals però els principals culpables segons l’Estat.

Altrament, no podem oblidar que l’argument de la seguretat, és un dels que els fa recollir més vots en els comicis electorals i és per això que s’hi dediquen molts esforços demagògics, aconseguint moltes vegades l’efecte contrari del que es pretenia creant en la població una sensació de inseguretat constant en presència de cossos policíacs, com a conseqüència d’aquesta política repressiva.

Si sortíssim al carrer d’una ciutat catalana qualsevol i preguntéssim a uns quants ciutadans escollits a l’atzar que en pensen dels cossos policíacs i del sistema penitenciari, segurament la majoria respondrien que en cap cas els fa sentir segurs tenir un policia a prop, tot just el contrari, el fet de saber que un membre dels cossos de seguretat és a la vora et fa sentir en múltiples ocasions més por que no pas sentiments de protecció.

Potser caldria, doncs, preguntar-nos que ha fet aquesta nova política penal per a millorar la seguretat de la ciutadania o com s’ho han fet els polítics per a convèncer a la població de que realment d’aquesta manera tenim la delinqüència controlada i no oculta darrera de boniques paraules pronunciades en campanya electoral.

Només ens queda esperar que els partits que avui es confessen socialistes deixin enrera la penalització de la pobresa i emprenguin un camí de retorn cap a les polítiques socials, que són les que al final fan que un Estat no quedi estancat entre la por i el ressentiment.

(Reflexió de l'assignatura Marginació i exclusió social, febrer del 2006... Malauradament les coses no han canviat gens!)

Temes que caldria anar resolent...

2009-03-13T19:58:00.006+01:00

Ja fa uns dies que per una cosa o altra remeno de tant en tant per la memòria externa. Treballs, fotografies, música.... són molts i molt sorprenents els records que hi conservo.
Però avui mentre tornava a remenar m'he topat amb això, unes paraules que vaig escriure fa justament 2 anys:

"Reflexió sobre la inseguretat.

Arribem a la vida amb un fort plor però després quasi sempre som feliços...trenquem la
tranquil·litat de la vida uterina per arribar a aquest món de bojos, i a partir d’aquest moment i fins després d’uns anys depenem de les atencions externes d’aquells que han decidit tenir-nos amb ells.

Esperem que tinguin cura de nosaltres i que ho faci amb carícies i afecte, tenim una estrepitosa necessitat de calma i, sobretot, ens encanta que ens demostrin força sovint lo molt que ens estimen!
Ens ensenyen totes aquelles coses de les que hem de fugir, les que ens hem de quedar per nosaltres, per les que hem de lluitar...
Intenten fer-nos distingir entre allò que és bo i allò que és dolent, procuren que no prenguem mal i que si ho fem sigui per entendre que potser no anàvem pel camí “correcte”.
Tot això ens proporciona una falsa seguretat i ens ajuda a créixer amb el pas més ferm i les idees més clares....o això és el que ens pensem!

Passats uns anys, comencem a voler resoldre per nosaltres mateixos tot allò que prèviament ens havien ensenyat.
Provem de decidir entre el que ens convé i el que no i ens n’adonem que gairebé sempre prenem les decisions massa tard, sabem que caminem pel camí menys indicat però ens hi quedem perquè no sabem quan podem trigar a triar-ne un de nou...
Sembla com si oblidéssim tot aquella seguretat que havíem aconseguit en algun moment de la infantesa, com si patíssim una involució que ens torna del tot insegurs.

Potser si deixéssim de banda les pors, si ens arrisquéssim de tant en tant, si tinguéssim més confiança en nosaltres, si poguéssim creure molt més en les nostres possibilitats...
No ens costaria tant prendre decisions i la inseguretat no s’apoderaria de les nostres vides inevitablement.

(Març del 2007)"

Que cada dia sigui vuit de març...

2009-03-08T22:23:00.002+01:00

"Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.
Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l'estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
els fregalls i els bolquers.
Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles
els fregalls i els bolquers.
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l'or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes les dues mans.
El fum dibuixarà
l'inici de la història
com una heura de joia
entorn el nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l'aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit i la paraula DONA.
Llavors creixerà l'arbre
de l'alliberament."

[Vuit de març - Maria-Mercè Marçal]

Temps sense temps...

2009-03-05T18:23:00.002+01:00

"Preciso tiempo
necesito ese tiempo
que otros dejan abandonado
porque les sobra o ya no saben
que hacer con él
tiempo
en blanco
en rojo
en verde
hasta en castaño oscuro
no me importa el color
cándido tiempo
que yo no puedo abrir
y cerrar
como una puerta

tiempo para mirar un árbol
un farol
para andar por el filo del descanso
para pensar qué bien hoy es invierno
para morir un poco
y nacer enseguida
y para darme cuenta
y para darme cuerda
preciso tiempo el necesario para
chapotear unas horas en la vida
y para investigar por qué estoy triste
y acostumbrarme a mi esqueleto antiguo

tiempo para esconderme
en el canto de un gallo
y para reaparecer
en un relincho
y para estar al día
para estar a la noche
tiempo sin recato y sin reloj

vale decir preciso
o sea necesito
digamos me hace falta
tiempo sin tiempo."

[Tiempo sin tiempo - Mario Benedetti]

Com està el pati...

2009-02-18T00:13:00.002+01:00

L'advertiment de l'ONU a Espanya

2009-02-17T11:06:00.004+01:00

"Que Espanya hagi volatilitzat la capacitat de sorprendre catalans i bascos no treu que moltes de les mesures que pren per restringir les nostres llibertats no siguin escandaloses. L'anul·lació de les llistes electorals d'Askatasuna i de D3M, basant-se en burdes connexions amb ETA, és d'una gravetat extrema per dues raons molt perilloses. La primera, perquè vulnera tots els principis democràtics, entre els quals el dret a la participació política; i la segona, perquè, tancant la porta de la via política, estimula i legitima la violència que diu combatre. Sobre aquesta qüestió s'han pronunciat recentment les Nacions Unides i han advertit Espanya que no es pot defensar la democràcia amb mètodes antidemocràtics. En un informe de vint-i-sis pàgines, el Relator Especial de les Nacions Unides sobre la protecció dels drets humans i les llibertats fonamentals en la lluita contra el terrorisme, Martin Scheinin, ha demanat al govern espanyol més garanties processals a l'hora de prohibir la participació en les eleccions a determinades candidatures i ha expressat la seva preocupació pels casos de tortures policials practicades en període d'incomunicació.

Aquest informe -silenciat per la majoria de mitjans de comunicació catalans i espanyols-, que recull les conclusions de la visita realitzada per Scheinin ara fa uns mesos a Espanya i a Euskal Herria, afirma que "certes definicions jurídiques dels delictes de terrorisme no respecten plenament el principi de legalitat" i demana al govern espanyol que la il·legalització d'una organització es faci "en el marc d'un respecte impecable de les condicions requerides per restringir la llibertat d'associació i d'expressió" alhora que propugna "mecanismes jurisdiccionals que ofereixin les garanties processals més rigoroses als destinataris de decisions judicials amb l'objectiu d'excloure de la participació en les eleccions a determinats candidats per considerar-los vinculats a partits polítics il·legalitzats per les seves connexions amb una organització terrorista".

Em temo, això no obstant, que Espanya no farà gens de cas d'aquest advertiment. De fet, ja s'ha vist que no. Espanya, per la seva naturalesa, mai no atén la paraula i el raonament. Només comprèn la sentència judicial i l'acció executiva. És a dir, que mentre no hi hagi un organisme superior que l'obligui a respectar els principis democràtics continuarà practicant mètodes propis d'un règim totalitari. Malauradament, no pot ser de cap altra manera tractant-se d'un país que inclou un article-amenaça en la seva Constitució en virtut del qual es justifica l'ús de la força militar per reprimir tot intent democràtic de secessió d'un territori. Estem parlant del país de la cerrazón, un país tancat en si mateix que ha fet de la unitat territorial fonamentada en la força la seva única raó de ser. Això fa que, essencialment, les similituds entre el fanatisme islamista i el fanatisme espanyolista siguin enormes. Només les formes els diferencien. El primer utilitza la violència, el segon se serveix de l'Estat de dret per imposar lleis antidemocràtiques, però tots dos exigeixen sotmetiment religiós a un mateix déu. Els uns en diuen Mahoma, els altres Espanya."

Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat

Quan no entens el perquè...

2009-02-14T00:42:00.006+01:00

"Cuando en un accidente
una explosión
un terremoto
un atentado
se salvan cuatro o cinco
creemos
insensatos
que derrotamos a la muerte

pero la muerte nunca
se impacienta
seguramente porque
sabe mejor que nadie
que os sobrevivientes
también mueren."

[Sobrevivientes - Mario Benedetti]

... tots som supervivents de la nostra fragilitat.

Moment musical...

2009-02-04T18:03:00.002+01:00

(...i per la reflexió!)

Més vergonya...

2009-01-29T02:54:00.004+01:00

[27/01/09 Debat de la moció pel David de la Fornal al Ple de Vilafranca]

Per què diuen esmena a la totalitat, quan el que volen és amagar el cap sota l'ala...? Quina vergonya!

El català, tv3 i altres tragèdies!

2009-01-27T23:57:00.002+01:00

Avui al migdia mentre provava de fer alguna cosa de feina, he sentit com al tvist parlaven de les queixes que havien fet alguns espectadors pel mal ús de la llengua que es fa a TV3. He parat l'orella i he pensat en la quantitat de vegades que m'havia plantejat d'enviar un correu-e a TV3 dient exactament el mateix.

Per què és cert que jo, com a catalana, no parlo ni escric un català perfecte, què més voldria!
Però crec que la televisió de Catalunya sí que hauria de ser un exemple de la bona utilització de la llengua, i potser així ens començaríem a creure que realment hi ha un interès i un respecte per aquesta.
Sovint sentim barbarismes que fan esgarrifar. Podríem comptar en milers, per exemple, els que diu la tertuliana que parla dels mossos al programa del Cuní.
Però el més recent que he vist es troba al disc de la Marató. On podem sentir els Estopa interpretant una cançó en català. La primera sorpresa és que això sigui noticia, com si Cornellà formés part de la "meseta central", i els nois estiguessin fent un esforç lloable per a interpretar la cançó. La segona, la cançó que interpreten! Que sí, d'acord, és de l'Albert Pla però no deixa d'estar plena a vessar de barbarismes fets expressament "retratu", "sargentu", "ardilla", "ratunera" o "envidia", són algunes de les perles que deixen anar.

I penso jo... que posats a fer un esforç sobrehumà, ja podrien haver escollit una cançó que els fes quedar més ben situats. I de pas, no posés en evidència la poca cura que té per la llengua el mitjà de comunicació que promou el disc...

Revolt nostàlgic II

2009-01-13T21:42:00.001+01:00

Qué sabes de mí vida y qué te voy a contar...

Vergonya...

2009-01-12T12:24:00.003+01:00

...i Israel no s'atura!
PROU!

Viure...

2009-01-09T17:35:00.004+01:00

I gairebé sense voler em trobo fent la vista enrera, mirant de valorar tot allò que m'enduc d'aquest 2008.
Fent recompte de records i d'experiències. Fent lloc al que ve amb mi, acomiadant-me del que es queda. Caminant cap endavant. Mirant el que m'envolta, el que tinc proper el que sento llunyà....

“...Mira- me dice el viejo Antonio, y tiende su mano hacia una estrella que apenas se asoma detrás de la cortina que las nubes hacen en occidente.
Yo miro la estrella y siento no sé que pesar en el pecho. Algo así como una soledad triste y amarga. Sin embargo me sonrío y, antes de que el viejo Antonio me pregunte, aclaro:

- Me estaba acordando de un proverbio que dice más o menos así: “Cuando el dedo señala el sol, el tonto mira el dedo”

El viejo Antonio se ríe de buena gana y me dice:
Más tonto sería si mirara el sol. Se quedaría ciego.

La lógica abrumadora del viejo Antonio me deja tartamudeando la explicación sobre lo que, supongo, quiere decir el proverbio. El viejo Antonio se sigue riendo, no sé si de mi, de mi explicación o del tonto que mira el sol cuando lo señala el dedo. Se sienta el viejo Antonio a un lado, pone su chimba a un lado y forja un cigarrillo con algo de doblador que tomó de la vieja troje. Yo entiendo que es la hora de callarse y escuchar. Me siento a su lado y enciendo la pipa. El Viejo antonio da unas bocanadas a su cigarro y empieza a llover palabras con solo el humo aliviándoles la caída.

- Hace rato te estaba señalando la estrella con la mano. Estaba pensando en cuanto se necesita caminar para que mi mano pueda tocar esa estrella allá arriba. Te iba a decir que calcularas la distancia que hay entre mi mano y la estrella, pero tu saliste con lo del dedo y el sol. Yo no te estaba mostrando mi mano, pero tampoco la estrella. Ese tonto del que habla tu proverbio no tiene alternativa inteligente: si mira el sol y no se queda ciego, entonces va a tropezar mucho por estar mirando hacia arriba; y si mira el dedo no va a tener camino propio, o se queda parado o camina detrás del dedo. Caminar, vivir pues, no se hace con verdades grandes que, si uno las mide, resulta que son bastante pequeñas. Va a llegar la noche en que empecemos a caminarla para llegar al día. Si solo vemos muy cerca, entonces nomás por ahí nos vamos a quedar. Si solo vemos muy lejos, entonces vamos a tropezarnos mucho y a perder el camino.
Reposa la palabra el Viejo antonio y yo pregunto:
- ¿Y cómo vamos a saber mirar lejos y mirar cerca?

El Viejo Antonio reanuda el cigarro y la voz:
- Hablando y escuchando. Hablando y escuchando a les que están cerca. Hablando y escuchando a les que están lejos.

El Viejo antonio vuelve a tender la mano hacia la estrella. Se mira la mano el viejo Antonio y dice: - Cuando se sueña hay que ver la estrella allá arriba, pero cuando se lucha hay que ver la mano que señala la estrella. Eso es vivir. Un continuo sube y baja de la mirada.”

[Cuentos para una soledad desvelada -Subcomandante Marcos]

Paraules...

2009-01-08T16:44:00.003+01:00

"Libertad" es, en mi país, el nombre de una cárcel para presos políticos y "democracia" se llaman varios regímenes de terror; la palabra "amor" define la relación del hombre con su automóvil y por "revolución" se entiende lo que un nuevo detergente puede hacer en su cocina; la "gloria" es algo que produce un jabón suave de determinada marca y la "felicidad" una sensación que da comer salchichas. "País en paz" significa en muchos lugares de América Latina, "cementerio en orden", y donde dice "hombre sano" habría que leer a veces "hombre impotente".

[Nosotros decimos No - Eduardo Galeano]

Fa cagar!

2008-12-18T14:20:00.004+01:00

Ni la crisi, ni l'atur, ni les pensions, ni l'habitatge, ni l'educació... que no ens enganyin!
El que realment preocupa als polítics españols és el cost de les tasses de vàter i els urinaris de La Moncloa!

"El govern socialista de Rodríguez Zapatero i l'oposició del PP van trobar ahir un motiu de confrontació, aquesta vegada per l'alt cost de les tasses de vàter i urinaris de la Presidència del govern, que l'executiu atribueix a la seva política d'higiene i sobre el qual l'oposició es pregunta quants «gèrmens corren per La Moncloa».

La ministra d'Administracions Públiques, Elena Salgado, i la diputada catalana del PP Dolors Nadal van intercanviar les seves impressions sobre higiene i malbaratament de recursos durant la sessió de control al govern ahir al Congrés. Nadal va preguntar a la ministra com es compagina l'austeritat que propugna el gabinet de Zapatero amb el contracte de gairebé 45.000 euros en el lloguer de tasses de vàter «tunejades» per a «aquesta cort del faraó en la qual s'ha convertit la Presidència del govern».

Salgado, amb un to seriós, va dir que s'alegrava que els ciutadans finalment veiessin cap a on condueix el PP la seva política: «A fixar la seva atenció en els urinaris de presidència.» «Per satisfer la seva curiositat, li diré que el contracte d'equips de protecció i desinfecció a les tasses de vàter i els urinaris en zones de gran confluència de persones s'enquadra en la política d'higiene i de prevenció en el treball», va justificar la ministra, que va recordar que l'actual lloguer és la continuació d'un contracte de subministrament en règim d'arrendament que es renova des de 1999, «també durant els anys que Mariano Rajoy va ser vicepresident, i el contracte d'aquests anys està signat per Ana Pastor».

Nadal va considerar la mesura un mica «cara» i va engaltar: «Tanta pudor fan les polítiques socialistes que han d'utilitzar dispensadors de fragàncies?»."

[Noticia extreta de El Punt Digital]

No m'agrada el Nadal...

2008-12-17T00:45:00.003+01:00

...i no és pas pel consumisme, ni per la hipocresia, ni per la despesa de més, ni pel desgast energètic de les llums nadalenques i els altres guarniments, ni per les campanyes publicitàries que premien aquells qui compren més i més, ni per la mentida que suposa, ni pels dinars copiosos, ni per aquells retrobaments (de vegades forçats), ni per...

...o potser si que és per això.

Vida nova...

2008-12-05T21:47:00.006+01:00

...i un somni fet realitat!

(Encara que, tal i com deia aquella ministra, casa meva té ni més ni menys que 30 m2...;))

Feina nova...

2008-12-03T00:44:00.004+01:00

...i una gran oportunitat per créixer!

[Aquí ho explica una mica... encara que aquesta és una d'aquelles feines que cal viure-les]

Piedrecitas en la ventana

2008-11-21T23:20:00.008+01:00

"De vez en cuando la alegría
tira piedritas contra mi ventana
quiere avisarme que está ahí esperando
pero me siento calmo
casi diría ecuánime
voy a guardar la angustia en un escondite
y luego a tenderme cara al techo
que es una posición gallarda y cómoda
para filtrar noticias y creerlas

quién sabe dónde quedan mis próximas huellas
ni cuándo mi historia va a ser computada
quién sabe qué consejos voy a inventar aún
y qué atajo hallaré para no seguirlos

está bien no jugaré al desahucio
no tatuaré el recuerdo con olvidos
mucho queda por decir y callar
y también quedan uvas para llenar la boca

está bien me doy por persuadido
que la alegría no tire más piedritas
abriré la ventana
abriré la ventana."

[La vida ese paréntesis - Mario Benedetti]

20-N

2008-11-20T23:24:00.000+01:00

"El resultat era un, la jugada era perfecta."

Els homes del Camp i les Terres de l'Ebre tenen el pitjor esperma de l'Estat

2008-11-13T14:43:00.006+01:00

L’estudi publicat per el Institut Marquès el passat 1 d’octubre revelava que els catalans del Principat i del País Valencià tenim la pitjor esperma dins l’Estat espanyol. Tant és així, que al Principat, el 65% dels joves té una esperma de qualitat baixa i un 22% el té d’una qualitat molt baixa (menys de 20 milions d'esp. per mL), ja sigui pel poc volum de l’ejaculació, com per la baixa concentració d’espermatozous i la seva poca mobilitat. Tot això segons els paràmetres fixats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Dins els Països Catalans, els homes del Camp i les Terres de l'Ebre anem al capdavant d’aquesta tenebrosa llista.

Segons aquesta investigació, la mala qualitat de l'esperma no té res a veure amb el consum de tòxics com el tabac, l'alcohol, altres drogues o l'estrès. "La relació amb la industrialització és molt clara, sobretot a Tarragona, que acull grans petroquímiques, on s'observen les alteracions més grans". L’Institut Marquès va explicar que els contaminants generats per la indústria i l'agricultura fan cap als aliments que mengem i a l'aigua que bevem, especialment la de l'Ebre i el Llobregat, que són rius "altament contaminats". Havent consultat el doctor Pere Joan Martorell, reconegut uròleg tarragoní i membre de l’Associació Espanyola d’Andrologia (ASESA), aquest declara que “l'esperma és un extraordinari indicador del nivell de toxines que acumula el cos humà”. A les zones més industrials, les mares estan exposades a elements tòxics que afecten el fetus i alteren la seva fertilitat futura. Segons ell, això és una clara demostració de que vivim en un dels indrets més contaminats de l’Estat espanyol.

Aquest estudi, doncs, ha desfermat el debat sobre l’enorme pressió industrial, nuclear i de salut que patim a la costa catalana. Després de 6 mesos d’encobriment, se sabia que el novembre de l’any passat hi va haver una fuita de material radioactiu a la central d’Ascó. A la memòria de tots hi ha, encara, el greu incendi a les turbines de Vandellòs I, que va determinar el seu tancament. Aquest 2008, ja hi ha hagut més de 30 incidents nuclears a les centrals d’Ascó i Vandellòs; un d’aquests, l’incendi del reactor de Vandellòs II, va produir la seva aturada completa l’agost passat. Aquell mateix mes, Endesa i Iberdrola, propietàries de les centrals, van desobeir el Consell de Seguretat Nuclear (CSN), que recomanava augmentar el seu pressupost en matèria de seguretat.

Sergi Saladié, professor de geografia de la URV i membre de la Coordinadora Anti Cementiri Nuclear (CANC), denuncia que, a les comarques del Camp i les Terres d l’Ebre, tenim el 60% de la potència elèctrica instal·lada del Principat (que genera vora el 70% de l'electricitat consumida), mentre que només en consumim el 13%. Es fa palès, doncs, que acumulem una bona part de les centrals tèrmiques del país i totes les nuclears, amb l’enorme contaminació i destrucció del medi que això comporta.

A les comarques del Camp, només la petroquímica ocupa una superfície de 1.190 hectàrees i, en deu anys (1993-2003), ha fet augmentar l’índex de càncer en un 133% i s’espera que els propers anys les al·lèrgies afectin el 50% de la població.

* Article publicat al Periòdic La Bicicleta

[Notícia extreta de Pobleviu.cat (11/11/08)]

Cada cert temps salta l'alarma... ho comentem, ens preocupem o simplement fem broma sobre el nostre futur procreador i la necessitat de buscar homes fora de comarques!:P
Després ens n'oblidem i continuem vivint al Camp, respirant el mateix aire de sempre, el que desprèn la Repsol, la Daw, la Basf...

Potser començaria a ser hora de demanar responsabilitats.

Nasija

2008-11-12T15:57:00.007+01:00

Avui m'ha arribat aquest curtmetratge (gràcies Aina), a veure que us sembla...

Nasija

Cargado por short_film

"Algunos hombres han interpretado la palabra revelada para mantener el poder sobre el pueblo... para flagelo de las mujeres"

Incoherències?

2008-11-03T23:05:00.005+01:00

Madridistes Independentistes dels Països Catalans... d'entrada m'ha semblat que debia ser una broma, però no! És cert i ben cert!

Quan ho he vist m'ha fet posar els pèls de punta... suposo que és qüestió de sensibilitats!

COVARDIA

2008-10-29T12:13:00.003+01:00

Com que últimament no acabo d'estar en possessió del do de la paraula, deixo que els altres parlin per mi...

"Si volem —i ho hauríem de voler—, sempre trobarem una raó per a excusar les accions del covard: la seva covardia. Perquè, ¿qui és que no ha tingut mai por? És clar que la por pot ser superada: diuen que el valent no és sinó un que té por i se l’aguanta. Potser sí. El que sí que sé és que no hi ha manera humana de fixar un límit moral en aquest terreny. Cadascú s'administra la pròpia por com pot i com Déu li ho dóna a entendre. I tampoc no ens hem pas d’enganyar: tothom és covard per comparació a algú altre. Ja podeu ser tan temeraris com vulgueu: mai no serà impossible que un qualsevol veí vostre consideri que la vostra valentia és inferior a la seva, i que, per tant, sou un covard. Una bona regla de conducta, en això com en tantes altres esferes i coses, serà aquesta: no censureu, no condemneu ningú perquè sigui allò que vosaltres podreu ser en alguna ocasió. Per exemple: covards."

[Diccionaris per a ociosos - Joan Fuster]

També per tu...

2008-10-16T00:37:00.002+02:00

També per tu que els anys et passen
sense malmetre't gens les mans
per tu que mires empre enrere
perquè et fa por mirar endavant.

També per tu que sempre trobes
que el guany és poc i el risc molt dur,
tu per qui mai no val la pena
d'alçar la veu contra ningú.

També per tu que ara m'escoltes
i et sembla estrany això que dic
per tu que dius que les paraules
tenen un deix de llibre antic.

També per tu que no t'adones
d'aquells que passen pel carrer,
que has après a no fixar-te
en tot allò que no et convé.

També per tu que tens la norma
de moure't sempre al grat del vent
tu que quan parles dels qui lluiten
en dius sovint la pobra gent.

També per tu que ara converteixes
l'orgull subtil en pietat
tu que no entes que encara hi hagi
gent que demana llibertat.

També per tu, si ara voldries
no haver dit mai que no a ningú.
També per tu que ara m'escoltes
et sent molt sol, també per tu.

[Miquel Martí i Pol]

Insomni I

2008-10-14T14:25:00.002+02:00

Dimarts 14 d'Octubre, 3.00h de la matinada i cercant alguna cosa a fer per distreure l'insomni...

Decideixo retrobar-me una estona amb alguna de les lectures fetes fa un temps i m'enfilo al llit fins a la prestatgeria.
Després d'analitzar acuradament totes les opcions, em decanto per "Cròniques del 6" (no sé si la millor opció per dormir plàcidament...), en faig una lectura desendreçada i em trobo amb unes paraules que em desperten aquella necessitat inevitable de compartir-les, i aquí us les deixo:

"Y bien, sí: también tenemos ojos en la nuca, además de tenerlos en la cara, y a mucha honra, que bien sabemos que es imprescindible mirar hacia atrás mientras se mira hacia adelante, para no volver a tropezar con las mil piedras tropezadas ni caer nuevamente en las trampas de siempre. A esta altura ya está de sobra demostrado, y demostrado por los hechos, que la amnesia histórica induce a la trágica repetición de los errores y de los horrores"

[Nosotros decimos no - Eduardo Galeano]

12 d'Octubre a Tarragona

2008-10-14T01:49:00.000+02:00

"La concentració antifeixista triplica en assistència la manifestació feixista" (Pobleviu)

"La convocatòria ultradretana de Tarragona pel 12-O concentra tants manifestants com policies" (El Punt)

"Ultras y antifascistas se manifiestan a la vez sin provocar incidentes" (Diari de Tarragona)

Un passat incomprensiblement cronificat: ells

Un present ple de lluita, i un futur pel nostre poble: nosaltres!

Una certesa: GUANYAREM!

Serà un dia que durarà anys

2008-10-10T14:24:00.004+02:00

Apreta fort les dents,
apreta els punys!
Infla't d'aire els pulmons,
obre bé els ulls!
Fes treballar el cap
controla el cor!
No tanques mai la boca,
crida ben fort!
Deixa't anar!
Dóna't tot tu!

AN als nostres carrers...

2008-10-10T01:30:00.006+02:00

Suposo que a hores d'ara la majoria de vosaltres ja sabeu que el proper diumenge, 12 d'octubre, hi ha convocada una manifestació d'àmbit estatal en motiu del "dia de la hispanidad" a Tarragona.

Els convocants, Alianza Nacional són un partit d'extrema dreta, racista i que promou la catalanofòbia, i que compta entre les seves files amb personatges com Pedro Cuevas, l'assassí de Guillem Agulló.

Nombrosos són els articles, les noticies i els comentaris que s'han derivat d'aquesta polèmica convocatòria durant aquests dies a la ciutat de Tarragona i arreu, com també nombroses les manifestacions de rebuig que se n'han fet.

A mode de resum (i deixant-me tot de matitzacions sobre el que ha ocorregut durant els darrers dies):
Després de conèixer la intenció de convocar la manifestació a Tarragona, l'Esquerra independentista i el moviment antifeixista s'organitza per donar una resposta i convoca una contra mani per demostrar el seu rebuig al fet que aquesta mena de gent es pugui manifestar impunement. Salta l'alarma a tots els àmbits, els diaris se'n fan ressò i l'equip de govern mostra també la seva disconformitat. Per poder realitzar la manifestació, cal que estigui autoritzada des de la subdelegació del govern, així que la responsabilitat està a les mans de l'Estat. Al carrer es creen dubtes sobre la possibilitat de denegar el permís i són molts els qui demanen que aquesta sigui prohibida.
Ahir, però, la subdelegació del govern espanyol a la ciutat va donar una resolució favorable a la realització de la manifestació, davant la sorpresa d'alguns. Si tenim en compte que l'alcalde i la subdelegada són del mateix partit, encara sobta més tal incoherència. S'han establert algunes limitacions al que An demanava en un inici, però no s'ha denegat el permís ja que aquest és un partit legalitzat i com a tal s'acull al “dret constitucional dels manifestants a fer públiques les seves reivindicacions i idees”.

Però anem doncs a les raons per les quals la manifestació no ha “pogut” ser prohibida. I és que vivim en un estat en que la llei de partits s'aplica només quan als poderosos els convé. S'aplica a Euskal Herria per fer callar la veu dels qui defensen el seu poble, il·legalitzen partits i els empresonen.
La repressió, en forma de policies i traves a l'hora de fer qualsevol cosa, és a l'ordre del dia dels moviments socials.

I, en canvi, un partit com aquest que organitza actes d'homenatge a Rudolf Hess, exhibeix la bandera pre-constitucional, té entre els seus membres personatges amb un llarg historial delictiu, té actituds xenòfobes i promou la violència cap a tot aquell que no formi part de la raça ària española (gran invent!), pot manifestar-se lliurement pels carrers de la nostra ciutat!

Això no es pot permetre... ni a Tarragona ni enlloc!

Ens veiem del diumenge a les 11.30h als Despullats!

El món és bell

2008-10-09T02:18:00.001+02:00

El món és bell, és amable la vida.
Amb aquest vers inicia el teu cant.
Tinc ben present que el teu cant ha de ser
Com un carrer, ple de gents i de coses;
Com un carrer, per on passen tramvies;
Com un carrer. I per l’aire, balcons.
D’ací endavant, pots escriure el que vulgues.
Un déu ocult et dura de la mà.
No te’n refies.

[Vicent Andrés Estellés]

Créixer...

2008-10-02T23:41:00.004+02:00

Foto: Madre indígena -Tina Modotti

"Me enseñó el Viejo Antonio que uno es tan grande como el enemigo que escoge para luchar, y que uno es tan pequeño como grande el miedo que se tenga. "Elige un enemigo grande y esto te obligará a crecer para poder enfrentarlo. Achica tu miedo porque, si él crece, tú te harás pequeño", me dijo el Viejo Antonio una tarde de mayo y lluvia, en esa hora en que reinan el tabaco y la palabra."

[Carta del Subcomandante Marcos a Eduardo Galeano, 1995]

Quin personatge de Bola de drac ets?

2008-09-30T10:58:00.009+02:00

Potser us preguntareu quina mena de persona voldria saber quin personatge de Bola de drac és, amb la quantitat de coses interessants que tenim per descobrir... però jo que vaig passar tota la infantesa seguint les aventures d'en Goku i que, perquè no dir-ho, dec arrossegar un trauma, ahir en veure al facebook aquest test no vaig poder estar-me d'obrir-lo.

La veritat és que després de llegir la primera pregunta vaig adonar-me que ni de bon tros el test compliria les meves expectatives, però vaig continuar llegint fins que vaig arribar a la pregunta 5 "Como prefieres las mujeres??". La pregunta no em va agradar gaire ja que la manera com estava formulada excloïa d'entrada una part de la població (aquells qui preferim els homes...), però estava disposada a fer els ulls grossos fins que vaig començar a llegir les respostes:

-Una mujer que me quiera.
-Una mujer verde :S
-Una mujer pa pasar el rato
-Una mujer... guachita*!!
-Una mujer rica...con las medias tet.. y el medio cul.. jejeje no me importa si es tonta! :)
-Una mujer que me cocine :)

Després de fer-ne un anàlisi, no sabria dir quina de totes em sembla més insultant i ridícula.
Era difícil caure en tots els prejudicis masclistes en tan poques paraules, i en aquest test ho han aconseguit des de la primera (que mata de cursi) fins la última de les respostes!

Minyona, tonta, objecte d'entreteniment, màquina sexual...tot ben encarat a satisfer els homes!

Encara estem amb aquestes?
Quin escàndol!

Després de més de 10 anys aquesta cançó segueix sent tan vigent com aleshores... potser que ens ho plantegem!

*guachita: es una palabra de origen quechua, cuyo significado es "huerfanita" y también "hija de padre desconocido". Quan ho poses al google et remet a tot de pàgines plenes de contingut pornogràfic!

Casualitats

2008-09-26T01:13:00.003+02:00

....que l'aparell de música del cotxe no reprodueixi gairebé cap Cd, i que de sobte et vinguin unes ganes horroroses de canvir el que fa dies que sona, no pas per què no t'agradi, sinó per que t'ha vingut un impuls difícil d'aturar....i que després, un cop fora no en llegeixi cap altre fins que de sobte, comenci a sonar una cançó que feia tant i tant de temps que no senties....i que soni just ara, en la situació que et trobes...

Viure de nit...

2008-09-19T20:20:00.003+02:00

Nit d'Assilah

La noche/4

"Me desprendo del abrazo, salgo a la calle.

En el cielo, ya clareando, se dibuja, finita, la luna.
La luna tiene dos noches de edad.
Yo, una."

[El libro de los abrazos - Eduardo Galeano]

11 de setembre al Camp:

2008-09-12T00:56:00.017+02:00

300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència!

Inici de la manifestació - Plaça del Mercat central (Reus)

Plaça de les peixeteries velles

Lectura del Manifest:

Cant dels Segadors (gran moment!):

Avui calia fer pinya, demostrar que malgrat tot aquí encara queda gent que no està disposada a que ningú els abarateixi el somni...
Avui calia ser a casa, al Camp!

La vida és ...

2008-09-09T01:36:00.004+02:00

Darrerament "Drexlerejo" més del compte, i a mi el Drexler sempre m'acompanya en moment importants...

Els versos de l'infern...

2008-09-05T01:03:00.003+02:00

"Ja no corren les xarangues,
no hi ha revetlla al castell,
fora mostra de "dijoqueis"!
tot plegat un desgavell.

Amb el nucli antic vetat,
cal buscar emplaçament,
no fem concerts a la plaça
i enviem lluny el jovent.

Potser allà a prop del polígon...
farem content el veí
que cada any presenta firmes
perque no el deixem dormir

(...)

Que ja cansem amb les firmes
i fer tant de rebombori,
gràcies a gent com vosaltres
som un poble dormitori.

I si algun partit se'ls creu
escolteu-me el que us dic:
defensem les nostres festes
Festa Major al nucli antic!"

[Fragment d'un dels versots del ball parlat del Ball de Diables de Torredembarra]

Quanta raó!!!

VOLEM LA NOSTRA FESTA, A LA NOSTRA PLAÇA!

De festes majors...

2008-09-03T01:04:00.002+02:00

Després de passar fugaçment per les festes de Sants i poder gaudir així de la meva primera intrusió a festes barcelonines amb una valoració molt positiva, i estar un parell de dies genials a la festa major d'Alcarràs...

Arribo a Torredembarra i em trobo amb una festa major difícil de qualificar. I és que quan es sumen factors com ara que l'economia municipal es sustenti en el totxo, la existència i participació de col·lectius sigui minsa i, a sobre, més de la meitat dels vilatans no percebin la festa com a pròpia... el resultat en un any com aquest (on tothom parla de crisi...) és deplorable.

Però a banda de queixar-nos, potser caldria anar una mica més enllà i plantejar-nos si el model de festa que hem tingut fins ara és el que realment ens agrada. Si estem disposats a que la nostra festa estigui sempre penjant d'un fil, pendent si aquell any hi haurà o no diners per a fer una cosa amb cara i ulls... o si, pel contrari, el que volem és una festa del poble on tothom s'hi senti particip, on els veïns i veïnes en siguin els protagonistes, i on els diners no siguin l'única condició per a tenir una festa major digna!

Ens trobem pels bars i planegem una revolució?;)

Assilah - Estiu'08

2008-08-25T22:10:00.004+02:00

Avui fa just una setmana que encara corríem pel Marroc, era l'últim dia i aprofitàvem per fer algunes compres a corre-cuita i una mica de turisme per Tanger. La resta de dies (tots menys un que ens vam escapar a Chefchauen) els vàrem passar a Assilah, un lloc ple de contrastos.

Per una banda, la Medina, un lloc per perdre-s'hi amb aquells tons blavosos, moltes portes i el mar.

Per l'altra, edificis ben alts (la gran majoria amb signatura made in Spain....que aquí ja no ens queda ni un pam de costa per explotar, però mira si hi ha món...), les platges plenes de turistes, els cotxes i la fira.

En definitiva (per mi), un indret a mig camí entre Cadaqués i Salou.

El nostre campament, però, era un altre món. Tres associacions de lleure marroquines, cadascuna amb les seves particularitats i la seva manera d'acollir a la colla de catalans que ens havíem plantat allà, amb els ulls ben oberts i amb totes les ganes de conèixer que era per ells allò que per nosaltres és aquí la nostra quotidianitat.

Ens van sobtar moltes coses de la gent que ens vam trobar.

Alguns per la bona acollida, l'interès i les ganes d'aprendre i ensenyar... d'altres, per tot el contrari: el passotisme generalitzat!

A nosaltres ens costava d'entendre la disciplina (des del nostre punt de vista desmesurada), el proteccionisme extrem, el poc afecte transmès als infants, la jerarquització entre caps... i ells no podien concebre un escoltisme sense jures de bandera, fileres i formacions a primera hora del matí.

Però tot això ens ha servit per apropar-nos a la seva manera d'educar, de transmetre valors, d'entendre l'escoltisme....i n'hem compartit amb ells la nostra!

Durant aquests dies hem pogut veure més enllà...i això sempre és positiu!

Per una gran experiència, a tots i totes els que n'heu format part:

شكور (o el que és el mateix: gràcies!)

Propera parada: Assilah

2008-08-01T18:06:00.002+02:00

Doncs si, marxo de campaments a Assilah (Marroc) fins el dia 18!
Tinc una sensació estranya però bonica, com quan t'està a punt de passar una cosa especial....segur que m'espera una gran experiència.....però això ja us ho explicaré quan torni!

A gaudir i a descansar!

Ens veiem a la tornada!;)

Reflexions...

2008-07-19T23:00:00.012+02:00

"¿Existirian el bien y el mal en todo cuanto los rodeaba?, se preguntó. Dio un respingo al extender la mano para tocar una azul y perfecta flor silvestre. ¡Tenía espinas! Jamás imaginó que una flor pudiese herirla."

[El Infinito en la palma de la mano]
Gioconda Belli

Ja fa dies que aquest petit fragment del llibre em venia al cap de tant en tant...i és que sovint no saps qui et ferirà o pel contrari, qui serà allà per donar-te un cop de mà en un moment de caiguda...

Aprofito per les donar les gràcies a l'Elena pel descobriment de la Belli... després d'un temps prudencial des que vaig acabar aquest, ja tinc "La mujer habitada" preparat per començar-lo aviat!

Expectatives i realitats

2008-07-15T22:56:00.004+02:00

I de sobte et trobes immersa en una situació que no t'esperaves i que inevitablement confronta expectatives i realitats, el que creies que seria amb el que estàs vivint, i te n'adones que de vegades les coses, malgrat els esforços, se t'escapen de les mans.

Veus que les perspectives canvien depenent del prisma i de qui s'ho miri (bé...això ja ho sabies, però només tan calgut uns dies per acabar-ho d'evidenciar).

Que tot allò que tu tens tan interioritzat no és així per a tothom i que després de les discussions generades no t'han convençut, més aviat tot el contrari.

Et costa d'entendre algunes actituds, et sobten els sacs carregats de prejudicis, el poc respecte, la desmotivació, la irresponsabilitat i la tranquil·litat amb la que els altres ho viuen....i sense voler et trobes repetint-te per tu mateixa “deu ser l'edat...”

Però després, quan reacciones, et sents satisfeta de veure i viure les coses com ho fas i només esperes que els altres siguin capaços de valorar en algun moment la importància de tot allò que avui estan vivint, amb més o menys ganes.

I tot i l'autocrítica necessària que fas de la pròpia manera de gestionar els conflictes i desprès de fer un pas enrere i provar d'analitzar la situació amb distància, penses que després de tot de ben segur que tu també te n'enduràs una experiència ben plena d'aprenentatges i que això no és res més que una oportunitat per a enfrontar-te a una nova situació, a un nou conflicte... que segur que et permetrà conèixer una mica més les teves possibilitats i les teves limitacions.

Però quan t'hi trobes......costa!

Primeres aproximacions al IV Congrés d’EC, primavera 2009

La identitat

2008-07-02T23:36:00.007+02:00

“...ésta es la verdadera y única razón de ser de la amistad: ofrecer un espejo en el que el otro pueda contemplar su imagen de antaño, que, sin el eterno bla-bla-bla de los recuerdos de los compañeros, se habría borrado desde hacía tiempo...”

Amics que són lluny i que es troben a faltar, però que malgrat tot els sents ben aprop... amics de sempre, que saps que mai no et deixaran... noves amistats que es consoliden... futures amistats que encara no sabem on ens portaran...

Què seria de nosaltres...

LA COLLA - Els Pets

Euskal Herria [Estiu'08]

2008-07-01T01:05:00.008+02:00

Ara per ara no em surten les paraules per descriure tot el que he sentit durant aquests dies...

així que us deixo unes quantes imatges del que hem viscut... per guanyar una mica de temps mentre em recupero...

Donostia - La platja de la Kontxa

"El Peine del viento" E. Chillida - Donostia

Vistes des de Larun

Despertar a Larun

El Josu ...que gran!

Ruta Etxalar - Bera de Bidasoa (preciosa!)

Estrés...

2008-06-22T23:21:00.004+02:00

"ESPERANSAHARAUI. 25 granets de sorra"

2008-06-13T14:53:00.006+02:00

DISSABTE 14 DE JUNY A LES 18:30H

al CASAL POPULAR NUMEN MESTRE

(Av/Catalunya, 33. Torredembarra)

US HI ESPEREM!

_____________________________________________________________________

MUROS, Eduardo Galeano

El Muro de Berlín era la noticia de cada día. De la mañana a la noche leíamos, veíamos, escuchábamos: el Muro de la Vergüenza, el Muro de laInfamia, la Cortina de Hierro...

Por fin, ese muro, que merecía caer, cayó. Pero otros muros han brotado, siguen brotando, en el mundo, y aunque son mucho más grandes que el deBerlín, de ellos se habla poco o nada.
Poco se habla del muro que Estados Unidos está alzando en la frontera mexicana, y poco se habla de las alambradas de Ceuta y Melilla.

Casi nada se habla del Muro de Cisjordania, que perpetúa la ocupación israelí de tierras palestinas y de aquí a poco será 15 veces más largo queel Muro de Berlín.

Y nada, nada de nada, se habla del Muro de Marruecos, que desde hace 20 años perpetúa la ocupación marroquí del Sáhara occidental. Este muro, minado de punta a punta y de punta a punta vigilado por miles de soldados, mide 60 veces más que el Muro de Berlín.

¿Por qué será que hay muros tan altisonantes y muros tan mudos? ¿Será por los muros de la incomunicación, que los grandes medios de comunicación construyen cada día?
En julio de 2004, la Corte Internacional de Justicia de La Haya sentenció que el Muro de Cisjordania violaba el derecho internacional y mandó que se demoliera. Hasta ahora, Israel no se ha enterado.
En octubre de 1975, la misma Corte había dictaminado: "No se establece la existencia de vínculo alguno de soberanía entre el Sahara Occidental y Marruecos".

Nos quedamos cortos si decimos que Marruecos fue sordo. Fue peor: al día siguiente de esta resolución desató la invasión, la llamadaMarcha verde, y poco después se apoderó a sangre y fuego de esas vastas tierras ajenas y expulsó a la mayoría de la población. Y ahí sigue.

Mil y una resoluciones de las Naciones Unidas han confirmado el derecho a la autodeterminación del pueblo saharaui.
¿De qué han servido esas resoluciones? Se iba a hacer un plesbiscito, para que la población decidiera su destino.
Para asegurarse la victoria, el monarca de Marruecos llenó de marroquíes el territorio invadido. Pero al poco tiempo, ni siquiera los marroquíes fueron dignos de su confianza. Y el rey, que había dicho sí, dijo que quién sabe. Y después dijo no, y ahora su hijo, heredero del trono, también dice no. La negativa equivale a una confesión. Negando el derecho de voto, Marruecos confiesa que ha robado un país.

¿Lo seguiremos aceptando, como si tal cosa? ¿Aceptando que en la democraciauniversal los súbditos sólo podemos ejercer el derecho de obediencia?¿De qué han servido las mil y una resoluciones de las Naciones Unidas contra la ocupación israelí de los territorios palestinos? ¿Y las mil y una resoluciones contra el bloqueo de Cuba?

El viejo proverbio enseña: La hipocresía es el impuesto que el vicio paga a la virtud.
El patriotismo es, hoy por hoy, un privilegio de las naciones dominantes.Cuando lo practican las naciones dominadas, el patriotismo se hace sospechoso de populismo o terrorismo, o simplemente no merece la menor atención.

Los patriotas saharauis, que desde hace 30 años luchan por recuperar su lugar en el mundo, han logrado el reconocimiento diplomático de 82 países. Entre ellos, mi país, el Uruguay, que recientemente se ha sumado a la gran mayoría de los países latinoamericanos y africanos. Pero Europa, no. Ningún país europeo ha reconocido a la República Saharaui.

España, tampoco. Este es un grave caso de irresponsabilidad, o quizá de amnesia, o al menos de desamor.
Hasta hace 30 años el Sahara era colonia de España, y España tenía el deber legal y moral de amparar su independencia.
¿Qué dejó allí el dominio imperial? Al cabo de un siglo, ¿a cuántos universitarios formó?
En total, tres: un médico, un abogado y un perito mercantil. Eso dejó. Y dejó una traición.
España sirvió en bandeja esa tierra y esas gentes para que fueran devoradas por el reino de Marruecos.

Desde entonces, el Sahara es la última colonia del Africa. Le han usurpado la independencia.
¿Por qué será que los ojos se niegan a ver lo que rompe los ojos?¿Será porque los saharauis han sido una moneda de cambio, ofrecida por empresas y países que compran a Marruecos lo que Marruecos vende aunque no sea suyo?
Hace un par de años, Javier Corcuera entrevistó, en un hospital de Bagdad, a una víctima de los bombardeos contra Irak. Una bomba le había destrozado un brazo. Y ella, que tenía ocho años de edad y había sufrido once operaciones,dijo:-Ojalá no tuviéramos petróleo.
Quizás el pueblo del Sahara es culpable porque en sus largas costas reside el mayor tesoro pesquero del océano Atlántico y porque bajo las inmensidades de arena, que tan vacías parecen, yace la mayor reserva mundial de fosfatos y quizá también hay petróleo, gas y uranio.
En el Corán podría estar, aunque no esté, esta profecía:Las riquezas naturales serán la maldición de las gentes.

Los campamentos de refugiados, al sur de Argelia, están en el más desierto de los desiertos. Es una vastísima nada, rodeada de nada, donde sólo crecen las piedras. Y sin embargo, en esas arideces, y en las zonas liberadas, que no son mucho mejores, los saharauis han sido capaces de crear la sociedad más abierta, y la menos machista, de todo el mundo musulmán.Este milagro de los saharauis, que son muy pobres y muy pocos, no sólo se explica por su porfiada voluntad de ser libres, que eso sí que sobra en esos lugares donde todo falta: también se explica, en gran medida, por la solidaridad internacional.
Y la mayor parte de la ayuda proviene de los pueblos de España. Su energía solidaria, memoria y fuente de dignidad, es mucho más poderosa que los vaivenes de los gobiernos y los mezquinos cálculos de las empresas. Digo solidaridad, no caridad. La caridad humilla.

No se equivoca el proverbio africano que dice: La mano que recibe está siempre debajo de la mano que da.
Los saharauis esperan. Están condenados a pena de angustia perpetua y de perpetua nostalgia. Los campamentos de refugiados llevan los nombres de sus ciudades secuestradas, sus perdidos lugares de encuentro, sus querencias: ElAaiún, Smara...Ellos se llaman hijos de las nubes, porque desde siempre persiguen la lluvia.

Desde hace más de 30 años persiguen, también, la justicia, que en el mundo de nuestro tiempo parece más esquiva que el agua en el desierto.

Una estona de cel...

2008-06-12T00:54:00.005+02:00

I milers de petites estones de cel han estat tots i cadascun dels moments que he viscut des que vaig decidir d'embarcar-me en l'aventura de ser cap, ara ja fa gairebé 9 anys.

Una decisió que sens dubte va marcar i marcarà la meva vida per sempre, i una aventura de la que probablement no me n'acabaré de desprendre mai!

Molts sentiments abocats, moltes emocions, moltes amistats, molts aprenentatges, molt de temps invertit en un projecte que hem fet créixer a base d'il·lusió, esforç, constància i compromís...

...i ho dic amb la nostàlgia de qui s'ha deixat la pell a cada instant, de qui ha viscut l'experiència al màxim i de qui ara ha de fer un punt i a part i se n'ha de despendre (només una mica), com qui de cop i volta ha de deixar de dur damunt les espatlles una part de si mateix... per passar a mirar-se-la des de fora...(ben apropet, això si!)

...però també amb els records i l'alegria de cada moment viscut amb totes i cadascuna de les persones amb qui he compartit alguna part del camí, amb una motxilla plena a vessar d'aprenentatges i la certesa que l'esforç ha tingut una bonica recompensa!

4 anys a follets....una adolescència marcada per la responsabilitat, el compromís i la festa a dosis similars, i una meravellosa etapa d'aprenentatge i creixement, a ritme accelerat.

1 any a raiers...amb grans records i millors companys....mai no oblidaré aquell curs: discussions filosòfiques sobre objectius pedagògics, complicitats i diversió!

4 anys a pioners...un gran repte amb tot de moments impressionants! Sabeu que sempre porto amb mi un trosset de cadascun de vosaltres, i sé que d'una manera o altra vosaltres també porteu un trosset de mi...i no sabeu lo orgullosa que em sento de que sigui així!

Mil gràcies per aquest regal...

...i aquest, el meu petit homenatge...

Al consell de l'agrupament... gràcies per tot el que m'heu ensenyat, molt més del que possiblement us imagineu!
Sento els moments de reflexió en format monòleg (sovint esperava una resposta...ho prometo!), les bronques a l'assemblea i la intransigència davant la desorganització, i us felicito per la feina feta...

...encara que ja sabeu que això no és pas un adéu per sempre, seré allà on calgui sempre que ho necessiteu!;)

Jo tampoc no oblidaré res del que he viscut....no és fàcil d'oblidar!

Incerteses

2008-06-06T02:21:00.001+02:00

Passant un etapa plena d'incerteses amb algunes decisions preses de les que només puc esperar no fer-me'n enrere.
Sensacions estranyes. Sentiments confosos. Incoherències internes. Inquietuds inhibides per manca de temps. Projectes a mig fer. Somnis per complir. Tancament d'etapes vitals. Comiats necessaris.

Mai no havia tingut una sensació de tan poc control sobre la pròpia vida com la que tinc ara.

Com si després de seguir les marques d'un GR durant quilometres i quilometres, de cop i volta les marques desapareixéssin i ara estigués només a les meves mans triar el camí a seguir...
...potser el millor serà deixar-se portar, i assumir que no sempre és possible tenir controlat el que passarà....per què si una cosa he aprés en aquesta darrera etapa (que ara acaba) és que hi ha coses que escapen de ser apamades per les ments dels previsors!

Sube que nos vamos pa' las nubes!

Dosis necessàries de Galeano...

2008-06-02T14:24:00.005+02:00

PROHIBIDO SENTIR

-¡Oh, figura femenina! ¡Cuán gloriosa eres!

Hildegarda de Bingen creía que la sangre que manchaba es la sangre de la guerra, no la sangre de la menstruación, y abiertament invitaba a celebrar la felicidad de haber nacido mujer.

Y en sus obras de medicina y ciencias naturales, únicas en la Europa de su tiempo, se habia atrevido a reivindicar el placer femenino en términos insólitos para su tiempo y su iglesia. Con sabiduría sorprendente en una abadesa puritana, de muy estrictas costumbres, virgen entre las vírgenes, Hildegarda afirmó que el placer del amor que arde en la sangre es más sutil y profundo en la mujer que en el hombre:

- En la mujer, es comparable al sol y a su dulzura, que delicadamente calienta la tierra y la hace fértil.

Un siglo antes que Hildegarda, el célebre médico persa llamado Avicena había incluido en su "Canon" una descripción más detallada del orgasmo femenino, a partir del momento en que los ojos de ella empiezan a enrojecer, su respiración se acelera y comienza a balbucear.

Como el placer era un asunto masculino, las traducciones europeas de la obra de Avicena suprimieron la página.

["Espejos", Eduardo Galeano]

Boniques connexions

2008-05-28T01:33:00.006+02:00

Aquest podria ser el resum del cap de setmana, després de viure una sortida conjunta amb les pioneres del Pi de les Corts.

Ruta de l'Hospitalet a l'Ametlla amb paisatges impressionants, intercanvi d'experiències, llargues converses, danses i jocs a la platja, rialles, caminada sota la pluja, esforç, satisfacció,... (segur que mai no havíem desitjat amb tantes ganes una dutxa calenta!)

...però sobretot, molta connexió!

Una sensació de confiança que no és fàcil d'assolir en poc més de 24 hores. En molts moments se'm va oblidar que estàvem compartint sortida amb un altre agrupament, semblava com si tots fóssim una mateixa unitat...i això em va semblar increïble!!

I em va fer pensar que ens podríem haver sumat molt abans!

Ha estat un plaer!;)

[Encara no tinc fotos... en penjaré algunes properament]

Alçar el vol...

2008-05-22T01:31:00.007+02:00

"...per a tu el vent només es un element que passa...que no et transporta.

Però saps que has de fer per volar?
Saps com s'alça el vol?

No cal anar lluny per fer-ho...volar no és deixar-ho tot, les gavines quasi viuen tota la vida al voltant del niu...
Només es desplacen uns pocs centenars de kilòmetres en tota la vida, per què les gavines no són aus migratòries.

Les ales segueixen al vent i a l'instint, al teu propi vent: que el bufen els teus desitjos, les teves passions...
Les gavines només coneixen llocs nous després d'una tempesta, quan el vent els ha portat ben lluny...

Quan els seus desitjos bufaven en moltes direccions distintes, i aleshores són una mica més lliures... per què aprenen a tenir una Ítaca!

...el que volia dir-te és que, malauradament, per volar lluny s'han de deixar les coses més properes...
sense por a soltar-les... i amb la voluntat de fer-ho!
Per què la tornada sempre està ahí i el que fem és part de nosaltres.

I sempre podrem tornar a trobar el que deixem..."

[Novembre'07]

Per què?

2008-05-21T14:07:00.002+02:00

Si mai ningú no es pregunta "per què?"...

...gràcies als que encara us pregunteu el perquè de tot plegat, i no teniu pensat deixar de fer-ho!

Al garrotin, al garrotan...

2008-05-20T02:20:00.003+02:00

Cap de setmana intens, divertit i cansat....i nit de dissabte ben diferent!

Després d'abolir la missió “Gossa sorda/Mitjanit” pel mal temps, els 45 minuts que ens hi separaven i l'esgotament físic i mental... gaudeixo d'un meravellosa nit de “guitarretes“ i cançons mítiques.
En un moment de la nit surten els no menys mítics garrotins i alguns valents s'atreveixen a entonar alguns versos amb força destresa en la rima...pq no dir-ho!
És llavors quan em venen al cap els molts moments de garrotin que he viscut i al Clara em recorda la meva habilitat per entonar-ne! Encara que no acabo d'arrencar-m'hi per la situació, la vergonya i la gentada!

Quantes nits d'Auca vam passar cantant garrotins i rient de les merevelloses rimes que sorgien de la improvisació!!

I mireu, això em fa pensar que....malgrat la meva obsesió de tenir-ho tot apamat... si que puc arribar a fer alguna cosa improvisada!!

Visca els Garrotins!

Fa uns quants anys...

2008-05-16T09:23:00.006+02:00

...ho cantàvem amb el govern del PP a l'estat i CiU a la generalitat, els "altres" ( a la oposició) parlaven de la nova cultura de l'aigua...

Ara veiem que, amb els papers canviats, les coses no han canviat pas gaire!

Manifest blocaire contra el transvasament

2008-05-15T19:17:00.007+02:00

NO AL TRANSVASAMENT

Els blocaires volem sumar-nos al rebuig que el projecte de transvasament de l’Ebre a Barcelona ha generat a la societat civil del territori. Considerem que la mesura no està justificada i que la canonada que ha d’unir la xarxa del Consorci d’Aigües de Tarragna (CAT) amb la d’Aigües Ter-Llobregat (ATLL) serà una infraestructura permanent que perpetuarà la dependència hídrica de l’àrea metropolitana de Barcelona.

• Per tot això, denunciem l’alarmisme i la manipulació que el govern català i l’Agència Catalana de l’Aigua estan fent de la falta d’aigua i de la insuficiència de les últimes pluges, per justificar el transvasament de l’Ebre a Barcelona. A més, reclamem una informació transparent sobre la millora de la situació dels pantans i també de les aigües subterrànies de les conques internes de Catalunya, ja que l’últim episodi de pluges també ha degut recarregar els aqüífers.

• Denunciem que aquesta política respon als interessos especulatius que pretenen consolidar un model de territori insostenible, de creixement sense límits, que perjudica les Terres de l’Ebre i la resta de territoris perifèrics. Els transvasaments reforcen el consum d’aigua de les grans conurbacions urbanes i les noves zones residencials; generen més expectatives de consum insostenible, d’especulació urbanística, i de destrucció del territori, perquè al mateix temps també fomenten un ús desmesurat de l’aigua, tant a les cases com a les indústries. Els transvasaments no són la solució, sinó l’estalvi, la reutilització de cabals, la recuperació d’aqüífers contaminats i la dessalació.

• Advertim que no es pot parlar de transvasament temporal degut a la sequera, ja que això és un insult a la intel·ligència de la població de Barcelona i de la resta del país. La mesura no contribuirà a canviar el model de gestió del consum, ja que no es revisaran ni es limitaran les concessions a indústries, urbanitzacions, nous regants o complexos turístics. L’ampliació del minitransvasament a Barcelona afavorirà un projecte, la interconnexió de xarxes, al qual la Generalitat va voler renunciar perquè no complia els principis de la nova cultura de l’aigua.

• Fem una crida a la dignitat i la responsabilitat de la classe política de les Terres de l’Ebre, especialment als càrrecs electes de tots els partits polítics, perquè sàpiguen estar a l’altura i defensen els interessos del territori, davant d’aquest engany flagrant als ciutadans, que van acudir a les urnes confiant que els transvasaments ja havien quedat enterrats, i que Catalunya apostava per consolidar la nova cultura de l’aigua.

• Reiterem la nostra oposició a qualsevol transvasament i a la interconnexió de xarxes inclosa en el decret de sequera, ja que obre la porta a d’altres transvasaments, i manifestem el nostre suport a la dignitat de les Terres de l’Ebre, a la Plataforma en Defensa de l’Ebre i qualsevol altra entitat o col·lectiu que compartisca la causa i l’objectiu d’aturar aquest tipus de projectes. Per tant, donem tot el suport a la convocatòria la manifestació del 18 de maig a Amposta, així com a les properes accions que en el mateix sentit es puguen anunciar en els propers dies.

Torredembarra, 15 de maig de 2008

LOS TRANSVASAMENTS NO SÓN LA SOLUCIÓ

Manifestació nacional a Amposta (Terres de l'Ebre)

Diumenge 18 de maig // 12h // Parc dels Xiribecs

La pálida

2008-05-13T16:31:00.004+02:00

"Mis certezas desayunan dudas. Y hay días en que me siento extranjero en Montevideo y en cualquier otra parte. En esos días, días sin sol, noches sin luna, ningún lugar es mi lugar y no consigo reconocerme en nada, ni en nadie. Las palabras no se parecen a lo que nombran y ni siquiera se parecen a su propio sonido. Entonces no estoy donde estoy. Dejo mi cuerpo y me voy, lejos, a ninguna parte, y no quiero estar con nadie, ni siquiera conmigo, y no tengo, ni quiero tener, nombre ninguno entonces pierdo las ganas de llamarme o ser llamado."

[Eduardo Galeano]

Ja no sé si és astènia o somatitzacions o l'estat de desorganització mental en el que em trobo...

..sigui el que sigui, però, esperem que sigui transitori!

Implica....què??

2008-05-12T17:08:00.002+02:00

Suposo que tothom s’implica en el que vol o en el que li convé o en el que considera necessari, i no deu ser gaire sa enfadar-se o, per contra, provar de justificar aquestes actituds de manca de compromís, de irresponsabilitat... d’alienació al cap i a la fi!

Però fa uns dies que aquest ha esdevingut un dels temes principals de les meves converses, en diverses situacions i amb persones diferents, arribant en general a una conclusió comú: ens dirigim sense fre cap a l’individualisme i la manca absoluta de consciència col·lectiva...

L’altre dia parlant amb un amic em deia que calia assumir que els moviments socials són una cosa d’uns pocs (malgrat que no hauria de ser així!) en els que de tant en tant surt algun tema en el que la gent s’hi implica encara no sabem ben bé perquè, esdevé una espècie de moda entorn al moviment que el fa créixer desproporcionadament...però com totes les modes s’acaben i desapareixen, tal i com va passar amb el “No a la guerra”, perquè com bé sabem les guerres no van acabar quan la televisió en va deixar de parlar...

Però més enllà d’això, tenim un altre problema, i és que no només hi ha gent que manifesta obertament la seva voluntat de no preocupar-se per res més que no sigui el propi benestar, sinó que n’hi ha d’altres que després d’omplir-se la boca de revolució, prioritzen la comoditat de quedar-se a casa o la diversió d’una tarda de bar...

i aleshores em ve al cap aquella reflexió feta pels Brams al seu darrer concert:
“...de res serveix anar de concert, de res serveix comprar samarretes, comprar xapes, anar a bars del rotllo, això no serveix de res! Que ningú se’n vaig a dormir pensant que ha fet res per la llibertat dels Països Catalans només per posar-se una samarreta. La llibertat s’aconsegueix treballant, militant, al carrer, a tot arreu...”

Desbloquejar la por

2008-05-07T00:26:00.001+02:00

“La por ens acompanya d'una forma especial durant tota la nostra vida i intervé constantment en les nostres activitats i relacions. Per por deixem de fer moltes coses o en fem d'altres que no volem i que havíem considerat impensables. Per sentir-nos segurs ens deixem portar per la por i de mica en mica renunciem al que ens agradaria i acabem per desconèixer-nos a nosaltres mateixos”

[“Sedueix-te per seduir. Viure i educar les emocions”, Eva Bach i Pere Darder]

Escapades necessàries

2008-05-04T22:38:00.009+02:00

Finalment no me'n vaig poder estar de fer una petita escapada durant aquests dies, encara que per responsabilitat m'hauria d'haver quedat a casa fent feina... donar un petit marge a la improvisació no està mai de més, quan el costum és tenir-ho tot la mar d'apamat!!

Així que d'un dia per l'altre vaig decidir baixar a València, una setmana després del 25 d'Abril... si és que no puc ser mai a lloc quan toca!

24 hores de desconnexió que m'han servit i molt...

Grans converses sobre la situació del País Valencià amb crispetes i vídeos inclosos, (“Arrels de lluita”- maulets 2005, si el podeu trobar és molt interessant i aquí us deixo ”A tornallom”) documentals que expliquen lluites viscudes fa uns anys però que per desgràcia segueixen sent molt vigents, la veritat és que fa posar la pell de gallina el que estan fent a València i a molts altres indrets del territori........a casa nostra mateix!

Passeig pels carrers de València i festa nocturna amb mort de son inclosa.

Visita fugaç a l'Albufera, el paradís del dominguero: gent per tot arreu, brutícia, cadires de camping, cotxes i més cotxes i molt poc respecte és el que hi vaig veure......contraposat a un indret molt bonic però del que caldria tenir-ne més cura!(sort ja hi anava avisada...)
Aquesta és la política que fa la generalitat valenciana amb el nostre patrimoni natural... i amb tot, clar!

Reflexions i conclusions...................................tanquem cicle?

Contradiccions futbolístiques

2008-04-29T23:16:00.006+02:00

El futbol és una d'aquelles coses que em generen contradiccions internes.
Des de sempre a casa s'ha viscut el futbol, concretament el Barça: s'han seguit tots els partits, s'han patit les derrotes i s'han celebrat els triomfs.
Fins a ben entrada l'adolescència em quedava a casa les nits de partit....i mirava el futbol, a mode de ritual sempre en la intimitat familiar.
El meu pare se'l podria descriure com una d'aquelles persones que quan el barça perd, passa una depressió que li pot durar dies... i suposo que al cap i a la fi viure-ho des de petita ha de marcar d'una manera o altra!
Baralles al menjador amb l'arbitre de torn, paraules d'ànim als jugadors i algun que altre insult als contraris o als propis quan creu que no estan jugant tan bé com cal, sempre segons el prisma d'aquell qui opina des del sofà de casa.

Així doncs, per una banda el fort sentiment culé transmès amb molta cura pels meu pare (gràcies...mai no t'ho podré agrair prou!:P) i l'efecte que pot acabar fent sobre les meves neurones el bombardeig d'escuts del barça per qualsevol racó de la casa (coberts, quadres, rellotges, samarretes, motxilles i qualsevol objecte de merchandising que us pugueu imaginar...) fan que malgrat tot m'agradi mirar el futbol, em preocupi si el barça pot guanyar la lliga o no, em decebi i gaudeixi amb els patits importants.

Per altra banda, la quantitat desmesurada de diners que pot arribar a moure per comprar o vendre un o altre jugador, la rivalitat (quasi odi) que es genera entre els seguidors d'un o altre equip, les actituds que sovint es veuen al camp (tan a la gespa com a la graderia)...
Fan que el futbol no em sembli precisament una afició recomanable, que pugui aportar gaire res positiu a les nostres vides en cap dels sentits.

Tot i així...em sap greu que avui el Barça no hagi fet el gol que ens calia!

Hola contradiccions internes...

...adéu Champions!:(

El gol

El gol es el orgasmo del fútbol. Como el orgasmo, el gol es cada vez menos frecuente en la vida moderna.
Hace medio siglo, era raro que un partido terminara sin goles: 0 a 0, dos bocas abiertas, dos bostezos. Ahora, los once jugadores se pasan todo el partido colgados del travesaño, dedicados a evitar los goles y sin tiempo para hacerlos.
El entusiasmo que se desata cada vez que la bala blanca sacude la red puede parecer misterio o locura, pero hay que tener en cuenta que el milagro se da poco. El gol, aunque sea un golecito, resulta siempre gooooooooooooooooooooooool en la garganta de los relatores de radio, un do de pecho capaz de dejar a Caruso mudo para siempre, y la multitud delira y el estadio se olvida de que es de cemento y se desprende de la tierra y se va al aire.

[“El futbol a sol y sombra” Eduardo Galeano]

Espejos. Una historia casi universal.

2008-04-28T16:13:00.008+02:00

Després de tant queixar-me, ja el tinc preparat per posar-m'hi d'aquí uns dies (que ara mateix tinc un compromís iniciat amb la Belli).

Tot i així, no me n'he pogut estar de fullejar-lo i, certament, no crec que em decebi gens ni mica!;)

Aquí us en deixo un petit tastet:

Paradojas andantes, paradojas estimulantes: El Aleijadinho, el hombre más feo del Brasil, creó las más hermosas esculturas de la era colonial americana. El libro de viajes de Marco Polo, aventura de la libertad, fue escrito en la cárcel de Génova. Don Quijote de La Mancha, otra aventura de la libertad, nació en la cárcel de Sevilla. Fueron nietos de esclavos los negros que generaron el jazz, la más libre de las músicas. Uno de los mejores guitarristas de jazz, el gitano Django Reinhardt, tenía no más que dos dedos en su mano izquierda. No tenía manos Grimod de la Reynière, el gran maestro de la cocina francesa. Con garfios escribía, cocinaba y comía.

["Espejos", Eduardo Galeano]

Conseqüències de Sant Jordi

2008-04-24T01:50:00.004+02:00

Encara que sovint no estic d'acord en l'afirmació que fa el Drexler de cada uno da lo que recibe, i només em queda esperar que arribi el moment en el que em toqui rebre part del que he donat...

...el que tinc clar és que hi ha coses que no poden acabar i prou.

Així que la única esperança serà creure que deu ser veritat que nada se pierde todo es transforma...

En un moment o altre!

Paraules post- piosfera

2008-04-22T14:19:00.012+02:00

Després d'haver paït els moments viscuts em disposo a fer un petit resum de la Piosfera'08...(Elena, m'he près un parell de dies de reflexió...jejeje)
... i puc afirmar que per mi, aquesta ha estat una trobada de contrastos:

De canvis de temps: de sol, de núvols, de pluja i de vent...
D'implicació dels caps durant la trobada en contraposició a la minsa participació a les reunions de preparació.
De motivació absoluta, però també d'estones de desànim (sobretot degut a la pluja
i a la impossibilitat de fer l'acció)
De pioners motivats i de pioners desfassats
De reviure temps passats i de parlar de futur

Alguns records que m'enduc:

Els pioners i pioneres...
Les reflexions fetes...

Les picades de la Mosca negra... (finalment no era paranoia meva... en tinc per tot arreu!!)

El fang (que perdurarà durant mesos a la motxilla...)

El plat...

i la xapa (gràcies Aina!!)

La banda sonora del cap de setmana...

i les cançons que han corroborat, un cop més, que ja tenim una edat!

Valoració final, malgrat tot: Positiva!

Arriba la Piosfera

2008-04-18T13:48:00.011+02:00

Us imagineu més de 150 joves d'entre 16 i 18 anys gaudint d'una experiència inoblidable, participant, reflexionant i contribuint amb les seves accions a fer un petit canvi en algun racó del territori?

Oi que sembla increïble?
Avui que el més habitual és parlar de la poca implicació, la manca de participació, la irresponsabilitat i l’absoluta falta de compromís dels joves?
(problemes reals i molt greus, des del meu punt de vista, en els que cal treballar... però en els que cal no generalitzar)

Doncs nosaltres (els i les caps d’Escoltes Catalans) sabem del cert que és possible i no cal que ens ho imaginem....perquè ja ho hem vist!

I aquest cap de setmana ho tornarem a veure...i a viure a la Piosfera (la trobada de pioners i pioneres de l’associació)

Aquest any la trobada gira al voltant de la Batalla de l'Ebre: la importància de recuperar la memòria i la necessitat de treballar per no oblidar una part fonamental de la nostra història, com a eina per a entendre el present i ser més crítics en la construcció del futur. Deixant de banda, d'una vegada per totes, l'amnèsia col•lectiva que ens acompanya.

Recuperar la memòria històrica no vol dir, però, ser rancuniosos.

Vol dir recordar moments viscuts encarats a mostrar en el present el valor simbòlic de les accions col•lectives, vol dir preservar la identitat, vol dir conservar per sempre uns aprenentatges fets (sovint a base de sang)...

...és, sobretot, la clau per no repetir errors passats.

El derecho de soñar...

2008-04-17T01:56:00.003+02:00

Encara que sé que és necessari tocar de peus a terra de tant en tant... avui vull fer un reconeixement a tots els somiadors, als que no han renunciat, als que han seguit endavant amb els seus somnis malgrat les dificultats i els han fet realitat...

...i reivindico, doncs, el dret a somiar!

Distància

2008-04-15T14:27:00.005+02:00

[1575; del ll. distantia, íd.]

f 1 1 Interval de lloc o de temps que hi ha entre dues coses. La distància de Sils a Riudarenes és d'uns tres quilòmetres. A quina distància som de la mar? A tants de segles de distància és molt difícil d'entendre-ho bé.

"Me pregunto y te pregunto, si existe el cielo y si existe el infierno. Y si es posible que estemos los dos en los dos, casi al mismo tiempo..."

Fotografies

2008-04-15T01:49:00.006+02:00

Després de tot, el dia s'ha arreglat força...
Quan hem sortit de la feina (encara que d'entrada hi he estat reticent per la quantitat de coses a fer...) hem anat cap a Tarragona a veure una exposició de joves promeses de la fotografia que inauguraven al Moll de costa.

Sempre m'impressiona molt veure segons quines imatges i malgrat la diferència d'estils m'han vingut al cap moltes de les fotografies que vaig veure la setmana passada a la expo de Henri Cartier-Bresson.
Pensar en les persones que surten a les fotografies, què devien pensar, què devia ser per a ells aquell moment, qui hi havia darrera de l'objectiu, perquè va plasmar aquella imatge i no una altra, que va voler transmetre....són moltes de les preguntes que em sorgeixen.

I avui, una de les obres m'ha cridat l'atenció especialment, perquè dins de l'obra s'hi plantejaven moltes d'aquestes preguntes i feia una reflexió molt maca sobre la importància de saber percebre allò que se'ns vol transmetre tot llegint la mirada dels retrats o entendre cadascú des del seu prisma allò que d'alguna manera necessita que li diguin.

És el que té tenir amics fotògrafs....que al final t'hi aficiones!;)

Ensurts

2008-04-14T15:13:00.004+02:00

Avui he començat el dia amb un ensurt.
No m'havia passat mai des que condueixo però bé.....algun dia havia de ser el primer. I és que quan anava cap a la feina per l'AP-7 en obres (maleïdes obres) m'ha passat la vida per davant ens uns segons, encara no sé com he arribat al peatge i molt menys com he aconseguit que no em sortís el cor per la boca...i no, no ha estat perquè anava massa ràpid!

...i així, el matí ja prometia, i a la feina hem tingut el segon ensurt!
Un més metafòric per igual de preocupant! Si és que la vida dóna molts tombs i avui som aquí però demà...vés a saber on serem! I la vida passa i les coses canvien a una velocitat que sovint t'agafa desprevinguda!

...només espero que arribi la nit per poder fer un balanç positiu del que queda de dilluns!

Aquí ho deixo...

2008-04-11T16:56:00.004+02:00

"...y no olvidéis que el torturador es un funcionario, el dictador es un funcionario: burócratas armados que pierden su empleo si no cumplen con eficiencia su tarea, eso y nada más que eso, no son monstruos extraordinarios! NO VAMOS A REGALARLES ESA GRANDEZA!"

Fermín Muguruza

15 anys sense Guillem Agulló...

2008-04-11T02:09:00.005+02:00

Tal dia com avui d'ara fa 15 anys, una colla de feixistes van assassinar a Guillem Agulló. Per desgràcia aquest no en va ser un cas aïllat i molts altres han estat víctimes de la intolerància i l'odi irracional de l'extrema dreta espanyola.

Aquí hi teniu una llista dels assassinats feixistes entre el 1991 i el 2007, tot sovint disfressats de baralles entre joves i amb total impunitat de la policia, els jutges i l'estat!

Per si encara quedava algú que es creia la gran mentida de la democràcia i la justícia que ens volen vendre...

Reflexions entre maduixes

2008-04-10T00:36:00.002+02:00

Avui a mitja tarda he hagut de sortir a buscar fruita per a l'activitat de demà, així que he anat a la fruiteria més propera a comprar el que ens calia.
Un cop allà, mentre triava les maduixes que em semblaven més menjables (la veritat és que estaven ben fotudes les pobres), el senyor de la fruiteria, un home gran força entranyable, se m'ha acostat i tot ajudant-me a triar-les m'ha dit que la fruita ja els hi arribava molt justeta i que no els aguantava gens a la càmera per què el consum havia baixat molt.
M'ha semblat que podia ser una reflexió interessant i li he preguntat a que creia que era degut aquest baix consum de fruita.
Ell ha al·legat problemes econòmics. La seva tesi anava encaminada cap a la pujada de les hipoteques, l'estancament dels sous, l'euro i l'encariment de la vida en general, i mantenia que la gent tot i tenir sous baixos no s'estava de res i que si s'havien d'estrènyer el cinturó en alguna cosa, el primer que feien era reduir despeses en menjar, i que la fruita n'era una de les màximes perjudicades, per ser fàcilment substituïble per sucs de fruita ultraensucrats.
Jo hi estava molt d'acord, encara que també afegia un raonament més encarat a la falta d'hàbit del jovent!
La veritat és que no hem tret una conclusió sobre el tema, i hem acabat parlant sobre la política urbanística, el creixement desproporcionat que ha patit el Vendrell en els darrers anys, les polítiques d'immigració de l'ajuntament...tot plegat molt relacionat amb les maduixes!;)

Clar que mai no saps on pots trobar una bona conversa!

Corren

2008-04-08T00:48:00.002+02:00

"Corren, corren pels carrers corren paraules que no s’esborren, imatges que no se’n van."

Moments que calen...

2008-04-07T00:37:00.009+02:00

Doncs si, a aquesta hora ja puc dir que he sobreviscut a un cap de setmana d'aquells que quan te'ls imagines tornes a desitjar que només per una vegada els dies tinguin més de 24 hores!
De Barcelona a Almoster, amb una petitíssima parada a casa per recollir la motxilla i les carmanyoles.
Una nova oportunitat que em brinden els compromisos associatius per a conèixer la geografia catalana! (amb desorientacions incloses)

Tot plegat molt productiu.

El més destacat del cap de setmana: la trobada de formació de la vegueria, on s'han viscut moments impressionant.
Hi he vist il·lusió i entusiasme...però m'hi ha faltat participació.
Hi he vist molta reflexió però m'hi ha mancat una mica més d'autocrítica.

Però també hi he vist gent amb moltes ganes de fer crèixer el projecte i una generació que encara ho té tot per donar... i això m'ha tranquil·litzat!

En tot cas, crec que ens ha servit per adonar-nos-en que encara podem fer les coses molt millor, que cal que les fem millor!

Solitos

2008-04-04T15:49:00.004+02:00

Faig actualització ràpida…i deixo una altra cançó que no podia faltar-hi!
I és que va ser una de les indispensables a la banda sonora de la meva vida post-adolescent!

Bons records!

(gran descobriment això del goear!)

Un CAT a la matrícula

2008-04-03T23:29:00.011+02:00

Quan aquest migdia he arribat casa i he comentat el que acabava de viure....a ningú no li ha semblat estrany!

Certament, sempre em passen coses força surrealistes...

El cas és que, encara que mai no dino a casa avui he decidit anar-hi i en arribar a Torredembarra, tot just quan acabava d'aparcar el cotxe al lloc de sempre...m'he trobat que un cotxe de la guàrdia civil parava just darrera del meu (si, encara que sembli mentida encara corren per aquí...¬¬).

Jo he baixat tranquil·lament mentre un parell de guardies em miraven des de dins del cotxe, i de sobte, mentre jo acabava de recollir totes les meves pertinences, han sortit tot deixant les portes del seu vehicle obertes i s'han dirigit cap a mi. Jo, que francament no estava entenent res del que estava passant.... me'ls he quedat mirant amb cara d'escepticisme, no m'agraden ni un pèl aquesta gent! Se m'han apropat i senyalant el CAT que duc a la matricula, m'han dit: Oiga...sabe usted que es delito llevar este adhesivo en la matricula?

Jo no em podia creure el que estava sentint...i amb cara de “què m'esteu dient” però amb un to molt educat, he respost que si que ho sabia i els hi he demanat si em podien explicar el per què. La seva resposta ha estat una mica dubitativa, com si no esperéssin la pregunta, i m'han dit: pues porquè no se puede modificar la placa de matricula, los mossos aquí no le hacen mucho caso...pero si sales de aquí te podrian inmobilizar el vehiculo.

Després de l'explicació els hi dit que d'acord, però que en tot cas aquest era un problema meu i no pas d'ells. Dit això he tancat el cotxe i he començat a allunyar-me, i ha estat en aquell moment que m'han suggerit que el col·loqués fora de la matricula, tot dient: hay mucha gente que lo col·loca en un lateral.

Potser es pensaven que els donaria el gust de treure'l allà, davant d'ells.....doncs ho portaven força clar! Perquè evidentment no el pensava treure!

M'he girat per a seguir caminant i un d'ells ha deixat anar que a “él le daba igual” i clar, jo no m'he pogut estar de dir-los-hi que a mi no me n'era! (Clar que no m'és igual, si em fós igual no el duria, no creieu?)

He marxat i ells s'han quedat allà, observant el cotxe.

Seria injust dir que han tingut un to despectiu...però la veritat és que no sent el trànsit competència seva, que em seguíssin fins a aparcar per a dir-m'ho ja era una actitud del tot provocadora (segons el meu parer).

Potser la meva resposta no ha estat la que esperàven, potser esperàven que em posés com una moto o pel contrari, arrenqués l'adhesiu... no ho sé!

En tot cas, aquesta és una història més per a sumar a les viscudes amb el CAT; com oblidar les quantitats industrials de pamflets de Ciutadans al parabrises en campanya electoral (ja sabeu, aquells de “El nacionalismo mata”), per no parlar de la velocitat amb la que pot desaparèixer un Cat de la matricula a un carrer de València (que no vol dir que aquí no sigui igual de fàcil ehh! Però mireu...la meva experiència va ser allà!)

Quina mania que tenen de voler fer-nos sentir espanya com a pròpia... i per obligació!

Deixar-se portar...

2008-04-02T01:09:00.004+02:00

[http://autoliniers.blogspot.com]

Aquest també és un problema...

Si enlloc de deixar-nos portar, batem les ales amb força per seguir la direcció que volem, descobrirem coses noves més enllà del vent!

Sabrem més del que coneixen aquells que han pres la decisió de seguir la ventada... i potser, amb una mica de sort, arribarem a indrets on encara no hi hagi arribat mai ningú!

Ànims!

Orígens

2008-04-01T00:49:00.006+02:00

Avui mentre miràvem la nova sèrie de TV3 “Els diaris de Pascal”, a casa sorgia la conversa sobre els orígens murcians de la meva família per part de pare.
L'arribada del meu besavi, un miner murcià, a Barcelona per a construir el metro en motiu de la Exposició universal de 1929, va ser l'inici de la seva història com a català, i a partir d'aquell moment tant ell com els seus fills, néts i besnéts van ser i som catalans.
A casa meva sempre hem parlat català i ens han transmès des de ben petites una estima impressionant per la nostra terra...
Però sabeu què? Tenim un cognom castellà....i això, segons com, pot ser un problema.

Tot sovint, sentint segons quins discursos, tinc la sensació que portar un cognom català o tenir unes arrels catalanes més fermes o dir-se Núria enlloc de Najat vol dir necessàriament tenir més consciència de país!

Però tal i com deia l'Arcadi Oliveres a la conferència "Cambio personal, justicia global" (molt recomanable, per cert)...
“Ser catalán es ser un poco íbero, un poco fenicio, un poco cartaginés, un poco griego, un poco romano, un poco judío, un poco del Islam, un poco andaluz, un poco gallego, un poco marroquí, un poco ecuatoriano y un poco de todo lo que ha venido visitándonos en Cataluña....”

Així doncs...qui és més català i perquè? Qui ho pot decidir?

Potser començaria a ser hora de deixar de fer competicions de catalanitat absurdes i posar-nos a fer feina!

Més nostàlgia...

2008-03-31T00:57:00.007+02:00

...i més cançons que van marcar una època, i que ens van fer una mica com som!

Algunes encara es mantenen en el meu repertori habitual...

En falten moltes... però és que no acabaria mai!