Conèixer la geografia catalana sempre és una de les millors opcions per aquells dies en els que et lleves i no saps ben bé que fer...jo per sort o per desgràcia en tinc ben pocs d'aquests, però avui ha estat per mi un dia així!
Després d'esmorzar hem agafat el cotxe, la motxilla, la càmera de fotos i la mona, i gairebé sense adonar-nos-en ens hem endinssat a la profunditat de les comarques del Camp i la Conca, passant ben a la vora de l'Anoia i entrant molt fugaçment a l'Urgell (a posar gasolina).
La parada més llarga ha estat a Biure de Gaià, un poble d'aquells que quan hi entres et transporten inevitablement a un temps passat, amb un petit cementiri (el nostre objectiu fotogràfic) i una església força curiosos.
Encara que també hem passat per Santa Perpetua de Gaià, Santes Creus, Nulles, Montferri,..
Tot de poblets en els que ara gairebé no hi neixen infants i on hi predominen les cases enderrocades o les rehabilitades (amb més o menys habilitat...) per ciutadans de la capital.
En tot cas, un petit paradís acuradament edificat amb vistes brutals ben aprop de casa!
Després d'esmorzar hem agafat el cotxe, la motxilla, la càmera de fotos i la mona, i gairebé sense adonar-nos-en ens hem endinssat a la profunditat de les comarques del Camp i la Conca, passant ben a la vora de l'Anoia i entrant molt fugaçment a l'Urgell (a posar gasolina).
La parada més llarga ha estat a Biure de Gaià, un poble d'aquells que quan hi entres et transporten inevitablement a un temps passat, amb un petit cementiri (el nostre objectiu fotogràfic) i una església força curiosos.
Encara que també hem passat per Santa Perpetua de Gaià, Santes Creus, Nulles, Montferri,..
Tot de poblets en els que ara gairebé no hi neixen infants i on hi predominen les cases enderrocades o les rehabilitades (amb més o menys habilitat...) per ciutadans de la capital.
En tot cas, un petit paradís acuradament edificat amb vistes brutals ben aprop de casa!
Això si, després d'un matí de curves per carreteres comarcals (i alguna que altra derrapada mental...gràcies Uri!), una excursioneta curta però productiva, un dinar de restaurant frustrat i moltes reflexions i rialles motoritzades... toca acabar de carregar piles i esperar que demà, la tornada a la feina, no se'ns faci gaire costa amunt!
Molt bon aterratge a la relitat!;)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada