![[Autocrítica i Crítica]](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQa0vTTKmS0fvQKXs2wVdO1rsdJ2feDlAGK10LgE-woX2MxhIw9tfDSf0-iDz6H2-wcYCaavbGz_iusgaFncsdnr7XZ0ZMReksdSYQRX5lCCT0PLYXpVA3AK9uUTrG0FXs5yMf8djg9ADw/)
"...per a tu el vent només es un element que passa...que no et transporta.
Però saps que has de fer per volar?
Saps com s'alça el vol?
Saps com s'alça el vol?
No cal anar lluny per fer-ho...volar no és deixar-ho tot, les gavines quasi viuen tota la vida al voltant del niu...
Només es desplacen uns pocs centenars de kilòmetres en tota la vida, per què les gavines no són aus migratòries.
Només es desplacen uns pocs centenars de kilòmetres en tota la vida, per què les gavines no són aus migratòries.
Les ales segueixen al vent i a l'instint, al teu propi vent: que el bufen els teus desitjos, les teves passions...
Les gavines només coneixen llocs nous després d'una tempesta, quan el vent els ha portat ben lluny...
Les gavines només coneixen llocs nous després d'una tempesta, quan el vent els ha portat ben lluny...
Quan els seus desitjos bufaven en moltes direccions distintes, i aleshores són una mica més lliures... per què aprenen a tenir una Ítaca!
...el que volia dir-te és que, malauradament, per volar lluny s'han de deixar les coses més properes...
sense por a soltar-les... i amb la voluntat de fer-ho!
Per què la tornada sempre està ahí i el que fem és part de nosaltres.
sense por a soltar-les... i amb la voluntat de fer-ho!
Per què la tornada sempre està ahí i el que fem és part de nosaltres.
I sempre podrem tornar a trobar el que deixem..."
[Novembre'07]
·
·
3 comentaris:
molt bona i molt bonica la reflexió...m'ha fet pensar en Juan Salvador Gaviota.....
"La mayoría de las gaviotas no se molesta en aprender sino las normas de vuelo más elementales: como ir y volver entre playa y comida. Para la mayoría de las gaviotas, no es volar lo que importa, sino comer. Para esta gaviota, sin embargo, no era comer lo que le importaba, sino volar."
hem de volar ben alt...per veure el que coneixem ben petit i per descobrir coses que encara no coneixem.... agafem aire...extenem els braços i a volar!!!!
t'hi has lluït amb la cançó...impressionant i molt mítica...però molt, eh?
Salut!!
...i tant Anna, alçarem el vol i mirarem d'arribar encara més lluny, i quan hi siguem tornarem a volar... amb el pes alleugerit de les experiències, del que hem viscut, del que ens ha fet ser com som!
I amb un gran racó a la motxilla per a omplir de tot el que ens queda per viure!
La cançó...una de les imprescindibles!;)
Publica un comentari a l'entrada