Una estona de cel...

I milers de petites estones de cel han estat tots i cadascun dels moments que he viscut des que vaig decidir d'embarcar-me en l'aventura de ser cap, ara ja fa gairebé 9 anys.

Una decisió que sens dubte va marcar i marcarà la meva vida per sempre, i una aventura de la que probablement no me n'acabaré de desprendre mai!

Molts sentiments abocats, moltes emocions, moltes amistats, molts aprenentatges, molt de temps invertit en un projecte que hem fet créixer a base d'il·lusió, esforç, constància i compromís...

...i ho dic amb la nostàlgia de qui s'ha deixat la pell a cada instant, de qui ha viscut l'experiència al màxim i de qui ara ha de fer un punt i a part i se n'ha de despendre (només una mica), com qui de cop i volta ha de deixar de dur damunt les espatlles una part de si mateix... per passar a mirar-se-la des de fora...(ben apropet, això si!)

...però també amb els records i l'alegria de cada moment viscut amb totes i cadascuna de les persones amb qui he compartit alguna part del camí, amb una motxilla plena a vessar d'aprenentatges i la certesa que l'esforç ha tingut una bonica recompensa!

4 anys a follets....una adolescència marcada per la responsabilitat, el compromís i la festa a dosis similars, i una meravellosa etapa d'aprenentatge i creixement, a ritme accelerat.

1 any a raiers...amb grans records i millors companys....mai no oblidaré aquell curs: discussions filosòfiques sobre objectius pedagògics, complicitats i diversió!

4 anys a pioners...un gran repte amb tot de moments impressionants! Sabeu que sempre porto amb mi un trosset de cadascun de vosaltres, i sé que d'una manera o altra vosaltres també porteu un trosset de mi...i no sabeu lo orgullosa que em sento de que sigui així!

Mil gràcies per aquest regal...

...i aquest, el meu petit homenatge...

Al consell de l'agrupament... gràcies per tot el que m'heu ensenyat, molt més del que possiblement us imagineu!
Sento els moments de reflexió en format monòleg (sovint esperava una resposta...ho prometo!), les bronques a l'assemblea i la intransigència davant la desorganització, i us felicito per la feina feta...

...encara que ja sabeu que això no és pas un adéu per sempre, seré allà on calgui sempre que ho necessiteu!;)

Jo tampoc no oblidaré res del que he viscut....no és fàcil d'oblidar!