Assilah - Estiu'08

Avui fa just una setmana que encara corríem pel Marroc, era l'últim dia i aprofitàvem per fer algunes compres a corre-cuita i una mica de turisme per Tanger. La resta de dies (tots menys un que ens vam escapar a Chefchauen) els vàrem passar a Assilah, un lloc ple de contrastos.

Per una banda, la Medina, un lloc per perdre-s'hi amb aquells tons blavosos, moltes portes i el mar.

Per l'altra, edificis ben alts (la gran majoria amb signatura made in Spain....que aquí ja no ens queda ni un pam de costa per explotar, però mira si hi ha món...), les platges plenes de turistes, els cotxes i la fira.

En definitiva (per mi), un indret a mig camí entre Cadaqués i Salou.

El nostre campament, però, era un altre món. Tres associacions de lleure marroquines, cadascuna amb les seves particularitats i la seva manera d'acollir a la colla de catalans que ens havíem plantat allà, amb els ulls ben oberts i amb totes les ganes de conèixer que era per ells allò que per nosaltres és aquí la nostra quotidianitat.

Ens van sobtar moltes coses de la gent que ens vam trobar.

Alguns per la bona acollida, l'interès i les ganes d'aprendre i ensenyar... d'altres, per tot el contrari: el passotisme generalitzat!

A nosaltres ens costava d'entendre la disciplina (des del nostre punt de vista desmesurada), el proteccionisme extrem, el poc afecte transmès als infants, la jerarquització entre caps... i ells no podien concebre un escoltisme sense jures de bandera, fileres i formacions a primera hora del matí.

Però tot això ens ha servit per apropar-nos a la seva manera d'educar, de transmetre valors, d'entendre l'escoltisme....i n'hem compartit amb ells la nostra!

Durant aquests dies hem pogut veure més enllà...i això sempre és positiu!

Per una gran experiència, a tots i totes els que n'heu format part:

شكور (o el que és el mateix: gràcies!)