Moments retrobats

Avui he anat a la facultat després de molt de temps... i si us sóc sincera, quan hi he arrivat m'ha semblat com si estigués a un lloc desconegut, nou.....està tot tan canviat i la meva sensació ha estat tan estranya!
Hi he estat reflexionant mentre buscava aparcament i recordava que la guardia urbana puja sovint a fer l'agost amb les multes universitàries i que per tant, calia trobar un bon lloc per tal de fer el cafetó i les reflexions matinals amb total tranquil·litat!

Un cop dins del bar, la sensació no ha canviat gaire...he tingut tot de sentiments retrobats i molts records de tants i tants anys viscuts dins d'aquelles parets: classes interessantíssimes (i no tant), nervis i atacs histèrics, alegria desmesurada, amistats que perduren, cafès eterns, apunts, treballs i teories infumables, reivindicacions, esforç i rialles... milers de moments que he compartit amb gent que avui ja no hi eren!

Avui mirava a les taules de la vora i no coneixia a ningú....i tothom era sospitosament jove i modern!
Ningú no jugava a la botifarra...(jo no ho havia fet mai, però em feia gràcia mirar-m'ho).
A la barra hi venien una varietat impressionant de llaminadures i tot era més car...
...i alguns dels meus professors estaven més envellits del que recordava!

Suposo que l'estat introspectiu en el que em trobo últimament ha ajudat a acabar de magnificar-ho tot plegat...

Per sort el Cristobal (el cambrer) encara hi és i és capaç de recordar el teu nom, la carrera que fas i les notes que vas treure a 1r malgrat faci 6 anys que vas començar i ja no xafis la facultat ni per casualitat!

En tot cas, assumeixo com a conclusió que hauria d'anar acabant la carrera!