Després de tot, el dia s'ha arreglat força...
Quan hem sortit de la feina (encara que d'entrada hi he estat reticent per la quantitat de coses a fer...) hem anat cap a Tarragona a veure una exposició de joves promeses de la fotografia que inauguraven al Moll de costa.
Sempre m'impressiona molt veure segons quines imatges i malgrat la diferència d'estils m'han vingut al cap moltes de les fotografies que vaig veure la setmana passada a la expo de Henri Cartier-Bresson.
Pensar en les persones que surten a les fotografies, què devien pensar, què devia ser per a ells aquell moment, qui hi havia darrera de l'objectiu, perquè va plasmar aquella imatge i no una altra, que va voler transmetre....són moltes de les preguntes que em sorgeixen.
I avui, una de les obres m'ha cridat l'atenció especialment, perquè dins de l'obra s'hi plantejaven moltes d'aquestes preguntes i feia una reflexió molt maca sobre la importància de saber percebre allò que se'ns vol transmetre tot llegint la mirada dels retrats o entendre cadascú des del seu prisma allò que d'alguna manera necessita que li diguin.
És el que té tenir amics fotògrafs....que al final t'hi aficiones!;)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada