Moments que calen...

Doncs si, a aquesta hora ja puc dir que he sobreviscut a un cap de setmana d'aquells que quan te'ls imagines tornes a desitjar que només per una vegada els dies tinguin més de 24 hores!
De Barcelona a Almoster, amb una petitíssima parada a casa per recollir la motxilla i les carmanyoles.
Una nova oportunitat que em brinden els compromisos associatius per a conèixer la geografia catalana! (amb desorientacions incloses)

Tot plegat molt productiu.

El més destacat del cap de setmana: la trobada de formació de la vegueria, on s'han viscut moments impressionant.
Hi he vist il·lusió i entusiasme...però m'hi ha faltat participació.
Hi he vist molta reflexió però m'hi ha mancat una mica més d'autocrítica.

Però també hi he vist gent amb moltes ganes de fer crèixer el projecte i una generació que encara ho té tot per donar... i això m'ha tranquil·litzat!

En tot cas, crec que ens ha servit per adonar-nos-en que encara podem fer les coses molt millor, que cal que les fem millor!