![[Autocrítica i Crítica]](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQa0vTTKmS0fvQKXs2wVdO1rsdJ2feDlAGK10LgE-woX2MxhIw9tfDSf0-iDz6H2-wcYCaavbGz_iusgaFncsdnr7XZ0ZMReksdSYQRX5lCCT0PLYXpVA3AK9uUTrG0FXs5yMf8djg9ADw/)
I de sobte et trobes immersa en una situació que no t'esperaves i que inevitablement confronta expectatives i realitats, el que creies que seria amb el que estàs vivint, i te n'adones que de vegades les coses, malgrat els esforços, se t'escapen de les mans.
Veus que les perspectives canvien depenent del prisma i de qui s'ho miri (bé...això ja ho sabies, però només tan calgut uns dies per acabar-ho d'evidenciar).
Que tot allò que tu tens tan interioritzat no és així per a tothom i que després de les discussions generades no t'han convençut, més aviat tot el contrari.
Et costa d'entendre algunes actituds, et sobten els sacs carregats de prejudicis, el poc respecte, la desmotivació, la irresponsabilitat i la tranquil·litat amb la que els altres ho viuen....i sense voler et trobes repetint-te per tu mateixa “deu ser l'edat...”
Però després, quan reacciones, et sents satisfeta de veure i viure les coses com ho fas i només esperes que els altres siguin capaços de valorar en algun moment la importància de tot allò que avui estan vivint, amb més o menys ganes.
I tot i l'autocrítica necessària que fas de la pròpia manera de gestionar els conflictes i desprès de fer un pas enrere i provar d'analitzar la situació amb distància, penses que després de tot de ben segur que tu també te n'enduràs una experiència ben plena d'aprenentatges i que això no és res més que una oportunitat per a enfrontar-te a una nova situació, a un nou conflicte... que segur que et permetrà conèixer una mica més les teves possibilitats i les teves limitacions.
Però quan t'hi trobes......costa!
5 comentaris:
estic al 100% amb tu!!
* t'has de reafirmar en el que fas i com ho fas...ets molt bona!! i crec que si t'ho diu algú altre no és una qüestió de pedanteria, sinò més bé un elogi a la teva manera de fer, de viure, de pensar i sentir.
* la vida és un aprenentatge continu i el conflicte no és més que una forma més d'aprenetatge, els conflictes s'han veure com una oportunitat, només així aprendrem d'ells.
Estem en el compte enrere, en queden vuit...i això formarà part de la teva llegenda personal i del teu anectdotari!
se que costa pero també se que això et farà més gran del que ja erets! t'estimo petita!!
ei!
què complicat llegir amb aquest canvi de color del text :s
ja he vist que t'han triat com a musa en un nou fotolog pedagògic... jeje!
com a primeres aproximacions no estan gens malament ;) no hem de perdre la dimensió personal de cadascun dels membres d'un col·lectiu, la manera d'interpretar, de viure, de sentir...
fins després!
l'autocritica és el conte de mai acabar. jo crec que amb els anys t'endureixes i en un determinat i concret sentit, aprens a tirar-te més a l'esquena segons quines coses.
la conclusió de tot aixó és que encara som jóvens. salut!
anna...mil gràcies per les paraules, però encara més pel suport incondicional que rebo per part vostra cada matí! Sense ell res no seria el mateix!;)
e. el canvi de color del text és un fenomen informàtic paranormal... em fa un error que no entenc, vaja!:P
Pel que fa al fotolog... no deixa de ser una anada d'olla... que em va fer gràcia, vergonyeta i il·lusió a parts iguals! Per terres surenyes el vent ens ha trastocat una mica...ja veus!jejeje
Pau, potser tens raó encara que jo això de tirar-me coses a l'esquena no sé si ho aprendré a fer mai. En tot cas, n'estic aprenent molt del que estic vivint!
Un petonet!
És curioso como algo que tanto puede llegar a preocuparnos, puede ayudarnos tanto... Esto se hace fuerte y reafirma todo por lo que has estado trabajando (y trabajarás) estos años.
Un petonàs!
P.D: Si te acercas a los conciertillos de Vendrell este finde, dame un toque.
Publica un comentari a l'entrada