“...ésta es la verdadera y única razón de ser de la amistad: ofrecer un espejo en el que el otro pueda contemplar su imagen de antaño, que, sin el eterno bla-bla-bla de los recuerdos de los compañeros, se habría borrado desde hacía tiempo...”
-
Amics que són lluny i que es troben a faltar, però que malgrat tot els sents ben aprop... amics de sempre, que saps que mai no et deixaran... noves amistats que es consoliden... futures amistats que encara no sabem on ens portaran...
-
Què seria de nosaltres...
1 comentari:
Soniaaaaaaaaa, que estem tots a pendre pel cul!!! XD
aquests dies he tingut una mica de Heimatweh (enyorança de la llar-pàtria), però ja m'ha passat.
les vides s'ajunten, es separen, i així nem fent... en tot cas ens veiem per festa major! :P
records!
PS: segurament faré un treballet sobre la identitat... ja posaré algu al blog.
Publica un comentari a l'entrada