Encara que sé que és necessari tocar de peus a terra de tant en tant... avui vull fer un reconeixement a tots els somiadors, als que no han renunciat, als que han seguit endavant amb els seus somnis malgrat les dificultats i els han fet realitat...
...i reivindico, doncs, el dret a somiar!
2 comentaris:
hola!!!
estic d'acord i és molt bonic el poema.
només afegeixo una cosa, perqué hem disgusta un poc el to d'agenollament: els drets no es demanen, es prenen!
salut!
Potser si que ha sonat a agenollament....però no ho és pas!!
Fa força temps que vaig prendre'm el dret de somiar, de procurar ser coherent amb aquests somnis i de treballar per fer-los realitat!;)
Per cert, rebo amb molta alegria els teus comentaris.....a veure si t'estires una mica més sovint!!:P
Un petonet!
Publica un comentari a l'entrada