De vegades ens en sortim...

...i d'altres no. I no ens en sortim, no perquè les circumstàncies sigui tan complicades que no ens permetin fer-ho o perquè realment ens trobem davant d'un mur impossible d'enderrocar. Sinò perquè de vegades ens costa sobreposar-nos, ens resulta impossible canviar allò que no ens agradar, perquè fer-ho ens suposa tant d'esforç, tants dubtes, tanta incertesa que acabem convencent-nos que tot està a lloc.
Però de sobte un matí et despertes amb ganes de posar el primer peu ben ferm a terra, i aixafar fort.... i decideixes que avui canviaràs, i prendràs el cafè en tassa en comptes d'en got, i sortiràs al carrer amb aquell pentinat que ahir no n'haguessis fet mai. Et calçaràs unes sabates, i somriuràs a tothom qui passi. T'agafaràs la feina amb tan bon humor que contagiaràs de riure als altres i sortiràs cansada però satisfeta. Després enfilaràs el camí cap a casa amb la música tant alta que els crits emmudiran l'angoixa, i serà aleshores, quan t'estiris al llit després d'un dia llarg, que te n'adonaràs que sí... que has nascut per en sortir-te'n!!;)