"¿Existirian el bien y el mal en todo cuanto los rodeaba?, se preguntó. Dio un respingo al extender la mano para tocar una azul y perfecta flor silvestre. ¡Tenía espinas! Jamás imaginó que una flor pudiese herirla."
[El Infinito en la palma de la mano] Gioconda Belli
Ja fa dies que aquest petit fragment del llibre em venia al cap de tant en tant...i és que sovint no saps qui et ferirà o pel contrari, qui serà allà per donar-te un cop de mà en un moment de caiguda...
Aprofito per les donar les gràcies a l'Elena pel descobriment de la Belli... després d'un temps prudencial des que vaig acabar aquest, ja tinc "La mujer habitada" preparat per començar-lo aviat!
I de sobte et trobes immersa en una situació que no t'esperaves i que inevitablement confronta expectatives i realitats, el que creies que seria amb el que estàs vivint, i te n'adones que de vegades les coses, malgrat els esforços, se t'escapen de les mans.
Veus que les perspectives canvien depenent del prisma i de qui s'ho miri (bé...això ja ho sabies, però només tan calgut uns dies per acabar-ho d'evidenciar).
Que tot allò que tu tens tan interioritzat no és així per a tothom i que després de les discussions generades no t'han convençut, més aviat tot el contrari.
Et costa d'entendre algunes actituds, et sobten els sacs carregats de prejudicis, el poc respecte, la desmotivació, la irresponsabilitat i la tranquil·litat amb la que els altres ho viuen....i sense voler et trobes repetint-te per tu mateixa “deu ser l'edat...”
Però després, quan reacciones, et sents satisfeta de veure i viure les coses com ho fas i només esperes que els altres siguin capaços de valorar en algun moment la importància de tot allò que avui estan vivint, amb més o menys ganes.
I tot i l'autocrítica necessària que fas de la pròpia manera de gestionar els conflictes i desprès de fer un pas enrere i provar d'analitzar la situació amb distància, penses que després de tot de ben segur que tu també te n'enduràs una experiència ben plena d'aprenentatges i que això no és res més que una oportunitat per a enfrontar-te a una nova situació, a un nou conflicte... que segur que et permetrà conèixer una mica més les teves possibilitats i les teves limitacions.
Però quan t'hi trobes......costa!
Primeres aproximacions al IV Congrés d’EC, primavera 2009
“...ésta es la verdadera y única razón de ser de la amistad: ofrecer un espejo en el que el otro pueda contemplar su imagen de antaño, que, sin el eterno bla-bla-bla de los recuerdos de los compañeros, se habría borrado desde hacía tiempo...”
-
Amics que són lluny i que es troben a faltar, però que malgrat tot els sents ben aprop... amics de sempre, que saps que mai no et deixaran... noves amistats que es consoliden... futures amistats que encara no sabem on ens portaran...
![[Autocrítica i Crítica]](http://4.bp.blogspot.com/_e4CqlsdECrA/TNVfOWofE6I/AAAAAAAACIg/L7XWa7wwJWE/blog.JPG)
