COVARDIA

Com que últimament no acabo d'estar en possessió del do de la paraula, deixo que els altres parlin per mi...

"Si volem —i ho hauríem de voler—, sempre trobarem una raó per a excusar les accions del covard: la seva covardia. Perquè, ¿qui és que no ha tingut mai por? És clar que la por pot ser superada: diuen que el valent no és sinó un que té por i se l’aguanta. Potser sí. El que sí que sé és que no hi ha manera humana de fixar un límit moral en aquest terreny. Cadascú s'administra la pròpia por com pot i com Déu li ho dóna a entendre. I tampoc no ens hem pas d’enganyar: tothom és covard per comparació a algú altre. Ja podeu ser tan temeraris com vulgueu: mai no serà impossible que un qualsevol veí vostre consideri que la vostra valentia és inferior a la seva, i que, per tant, sou un covard. Una bona regla de conducta, en això com en tantes altres esferes i coses, serà aquesta: no censureu, no condemneu ningú perquè sigui allò que vosaltres podreu ser en alguna ocasió. Per exemple: covards."

[Diccionaris per a ociosos - Joan Fuster]

També per tu...

També per tu que els anys et passen
sense malmetre't gens les mans
per tu que mires empre enrere
perquè et fa por mirar endavant.

També per tu que sempre trobes
que el guany és poc i el risc molt dur,
tu per qui mai no val la pena
d'alçar la veu contra ningú.

També per tu que ara m'escoltes
i et sembla estrany això que dic
per tu que dius que les paraules
tenen un deix de llibre antic.

També per tu que no t'adones
d'aquells que passen pel carrer,
que has après a no fixar-te
en tot allò que no et convé.

També per tu que tens la norma
de moure't sempre al grat del vent
tu que quan parles dels qui lluiten
en dius sovint la pobra gent.

També per tu que ara converteixes
l'orgull subtil en pietat
tu que no entes que encara hi hagi
gent que demana llibertat.

També per tu, si ara voldries
no haver dit mai que no a ningú.
També per tu que ara m'escoltes
et sent molt sol, també per tu.

[Miquel Martí i Pol]

Insomni I

Dimarts 14 d'Octubre, 3.00h de la matinada i cercant alguna cosa a fer per distreure l'insomni...

Decideixo retrobar-me una estona amb alguna de les lectures fetes fa un temps i m'enfilo al llit fins a la prestatgeria.
Després d'analitzar acuradament totes les opcions, em decanto per "Cròniques del 6" (no sé si la millor opció per dormir plàcidament...), en faig una lectura desendreçada i em trobo amb unes paraules que em desperten aquella necessitat inevitable de compartir-les, i aquí us les deixo:

"Y bien, sí: también tenemos ojos en la nuca, además de tenerlos en la cara, y a mucha honra, que bien sabemos que es imprescindible mirar hacia atrás mientras se mira hacia adelante, para no volver a tropezar con las mil piedras tropezadas ni caer nuevamente en las trampas de siempre. A esta altura ya está de sobra demostrado, y demostrado por los hechos, que la amnesia histórica induce a la trágica repetición de los errores y de los horrores"

[Nosotros decimos no - Eduardo Galeano]

12 d'Octubre a Tarragona

"La concentració antifeixista triplica en assistència la manifestació feixista" (Pobleviu)

"La convocatòria ultradretana de Tarragona pel 12-O concentra tants manifestants com policies" (El Punt)

"Ultras y antifascistas se manifiestan a la vez sin provocar incidentes" (Diari de Tarragona)


Un passat incomprensiblement cronificat: ells



Un present ple de lluita, i un futur pel nostre poble: nosaltres!

Una certesa: GUANYAREM!

Serà un dia que durarà anys

Apreta fort les dents,
apreta els punys!
Infla't d'aire els pulmons,
obre bé els ulls!
Fes treballar el cap
controla el cor!
No tanques mai la boca,
crida ben fort!
Deixa't anar!
Dóna't tot tu!

AN als nostres carrers...

Suposo que a hores d'ara la majoria de vosaltres ja sabeu que el proper diumenge, 12 d'octubre, hi ha convocada una manifestació d'àmbit estatal en motiu del "dia de la hispanidad" a Tarragona.

Els convocants, Alianza Nacional són un partit d'extrema dreta, racista i que promou la catalanofòbia, i que compta entre les seves files amb personatges com Pedro Cuevas, l'assassí de Guillem Agulló.

Nombrosos són els articles, les noticies i els comentaris que s'han derivat d'aquesta polèmica convocatòria durant aquests dies a la ciutat de Tarragona i arreu, com també nombroses les manifestacions de rebuig que se n'han fet.

A mode de resum (i deixant-me tot de matitzacions sobre el que ha ocorregut durant els darrers dies):
Després de conèixer la intenció de convocar la manifestació a Tarragona, l'Esquerra independentista i el moviment antifeixista s'organitza per donar una resposta i convoca una contra mani per demostrar el seu rebuig al fet que aquesta mena de gent es pugui manifestar impunement. Salta l'alarma a tots els àmbits, els diaris se'n fan ressò i l'equip de govern mostra també la seva disconformitat. Per poder realitzar la manifestació, cal que estigui autoritzada des de la subdelegació del govern, així que la responsabilitat està a les mans de l'Estat. Al carrer es creen dubtes sobre la possibilitat de denegar el permís i són molts els qui demanen que aquesta sigui prohibida.
Ahir, però, la subdelegació del govern espanyol a la ciutat va donar una resolució favorable a la realització de la manifestació, davant la sorpresa d'alguns. Si tenim en compte que l'alcalde i la subdelegada són del mateix partit, encara sobta més tal incoherència. S'han establert algunes limitacions al que An demanava en un inici, però no s'ha denegat el permís ja que aquest és un partit legalitzat i com a tal s'acull al “dret constitucional dels manifestants a fer públiques les seves reivindicacions i idees”.

Però anem doncs a les raons per les quals la manifestació no ha “pogut” ser prohibida. I és que vivim en un estat en que la llei de partits s'aplica només quan als poderosos els convé. S'aplica a Euskal Herria per fer callar la veu dels qui defensen el seu poble, il·legalitzen partits i els empresonen.
La repressió, en forma de policies i traves a l'hora de fer qualsevol cosa, és a l'ordre del dia dels moviments socials.

I, en canvi, un partit com aquest que organitza actes d'homenatge a Rudolf Hess, exhibeix la bandera pre-constitucional, té entre els seus membres personatges amb un llarg historial delictiu, té actituds xenòfobes i promou la violència cap a tot aquell que no formi part de la raça ària española (gran invent!), pot manifestar-se lliurement pels carrers de la nostra ciutat!

Això no es pot permetre... ni a Tarragona ni enlloc!

Ens veiem del diumenge a les 11.30h als Despullats!

El món és bell

El món és bell, és amable la vida.
Amb aquest vers inicia el teu cant.
Tinc ben present que el teu cant ha de ser
Com un carrer, ple de gents i de coses;
Com un carrer, per on passen tramvies;
Com un carrer. I per l’aire, balcons.
D’ací endavant, pots escriure el que vulgues.
Un déu ocult et dura de la mà.
No te’n refies.

[Vicent Andrés Estellés]

Créixer...

Foto: Madre indígena -Tina Modotti

"Me enseñó el Viejo Antonio que uno es tan grande como el enemigo que escoge para luchar, y que uno es tan pequeño como grande el miedo que se tenga. "Elige un enemigo grande y esto te obligará a crecer para poder enfrentarlo. Achica tu miedo porque, si él crece, tú te harás pequeño", me dijo el Viejo Antonio una tarde de mayo y lluvia, en esa hora en que reinan el tabaco y la palabra."

[Carta del Subcomandante Marcos a Eduardo Galeano, 1995]