![[Autocrítica i Crítica]](http://4.bp.blogspot.com/_e4CqlsdECrA/TNVfOWofE6I/AAAAAAAACIg/L7XWa7wwJWE/blog.JPG)
Com que últimament no acabo d'estar en possessió del do de la paraula, deixo que els altres parlin per mi...
"Si volem —i ho hauríem de voler—, sempre trobarem una raó per a excusar les accions del covard: la seva covardia. Perquè, ¿qui és que no ha tingut mai por? És clar que la por pot ser superada: diuen que el valent no és sinó un que té por i se l’aguanta. Potser sí. El que sí que sé és que no hi ha manera humana de fixar un límit moral en aquest terreny. Cadascú s'administra la pròpia por com pot i com Déu li ho dóna a entendre. I tampoc no ens hem pas d’enganyar: tothom és covard per comparació a algú altre. Ja podeu ser tan temeraris com vulgueu: mai no serà impossible que un qualsevol veí vostre consideri que la vostra valentia és inferior a la seva, i que, per tant, sou un covard. Una bona regla de conducta, en això com en tantes altres esferes i coses, serà aquesta: no censureu, no condemneu ningú perquè sigui allò que vosaltres podreu ser en alguna ocasió. Per exemple: covards."
"Si volem —i ho hauríem de voler—, sempre trobarem una raó per a excusar les accions del covard: la seva covardia. Perquè, ¿qui és que no ha tingut mai por? És clar que la por pot ser superada: diuen que el valent no és sinó un que té por i se l’aguanta. Potser sí. El que sí que sé és que no hi ha manera humana de fixar un límit moral en aquest terreny. Cadascú s'administra la pròpia por com pot i com Déu li ho dóna a entendre. I tampoc no ens hem pas d’enganyar: tothom és covard per comparació a algú altre. Ja podeu ser tan temeraris com vulgueu: mai no serà impossible que un qualsevol veí vostre consideri que la vostra valentia és inferior a la seva, i que, per tant, sou un covard. Una bona regla de conducta, en això com en tantes altres esferes i coses, serà aquesta: no censureu, no condemneu ningú perquè sigui allò que vosaltres podreu ser en alguna ocasió. Per exemple: covards."
[Diccionaris per a ociosos - Joan Fuster]
2 comentaris:
arribes com la pluja, per saciar dubtes
Aristòtil corregiria a Fuster, que la covardia en excés és temeritat, i per tant no és virtud sinó defecte.
Això si, intueixo que Aristòtil hagués estat tremendament covard, doncs els filòsofs cada cop estic més convençut que filosofien per adaptar-se al medi, perqué d'alguna manera poden compensar donant voltes a les coses les seves carències.
Per altre banda, hi ha moltíssimes situacions en les quals ser aparentment "temerari" és en realitat valentía. És una valoració que molts cops depén més del resultat que no del càlcul prèvi que facis.
Petons!
PS. ja tinc el primer article, però no tinguis pressa a llegir-lo ni comentar-lo, els aniré administrant poc a poc.
Publica un comentari a l'entrada