Expectatives i realitats

I de sobte et trobes immersa en una situació que no t'esperaves i que inevitablement confronta expectatives i realitats, el que creies que seria amb el que estàs vivint, i te n'adones que de vegades les coses, malgrat els esforços, se t'escapen de les mans.

Veus que les perspectives canvien depenent del prisma i de qui s'ho miri (bé...això ja ho sabies, però només tan calgut uns dies per acabar-ho d'evidenciar).

Que tot allò que tu tens tan interioritzat no és així per a tothom i que després de les discussions generades no t'han convençut, més aviat tot el contrari.

Et costa d'entendre algunes actituds, et sobten els sacs carregats de prejudicis, el poc respecte, la desmotivació, la irresponsabilitat i la tranquil·litat amb la que els altres ho viuen....i sense voler et trobes repetint-te per tu mateixa “deu ser l'edat...”

Però després, quan reacciones, et sents satisfeta de veure i viure les coses com ho fas i només esperes que els altres siguin capaços de valorar en algun moment la importància de tot allò que avui estan vivint, amb més o menys ganes.

I tot i l'autocrítica necessària que fas de la pròpia manera de gestionar els conflictes i desprès de fer un pas enrere i provar d'analitzar la situació amb distància, penses que després de tot de ben segur que tu també te n'enduràs una experiència ben plena d'aprenentatges i que això no és res més que una oportunitat per a enfrontar-te a una nova situació, a un nou conflicte... que segur que et permetrà conèixer una mica més les teves possibilitats i les teves limitacions.

Però quan t'hi trobes......costa!