12.1.11

Camins

Seguim el nostre camí, un peu rere l'altre sense perdre el pas. Ens aturem de tant en tant a contemplar el paisatge: les meravelles que ens ofereix. De vegades ens aturem per necessitat, per cansament. Tot sovint perdem el nord. Caminem lleugers quan estem animats, lentament quan la tristor ens envaeix. Ens agrada caminar acompanyats, però de vegades cal que emprenem el camí sols. Ens canviem de sabates quan ens sembla oportú, les noves ens fan mal les primeres passes, enyorem les velles durant un temps. Si cal avancem descalços. Però mai no ens aturem massa estona...per por de quedar quiets per sempre.