Més nostàlgia...

...i més cançons que van marcar una època, i que ens van fer una mica com som!



















Algunes encara es mantenen en el meu repertori habitual...

En falten moltes... però és que no acabaria mai!

Revolt nostàlgic

Si...li estic agafant una mica el gust a això de la nostalgia, i últimament dedico més temps del desitjable a recordar moments del passat, sobretot de la meva vida adolescent. Potser perquè amb una imatge més o menys distorcionada la veig molt allunyada de la dels adolescents d'avui en dia, si més no de la gran majoria.

Paraules com implicació, compromís, participació o responsabilitat han quedat antiquades, deixant pas a d'altres més modernes i que suposin menys feina i més festa!

Així que avui, en aquest revolt de nostalgia, us deixo una cançó d'un dels grups que va marcar un moment de la meva història vital, i que ara feia molt de temps que no escoltava!

La lletra, encara que escoltant-la ara no produiex en mi les mateixes sensacions que va poder produïr un dia, em sembla força adequada....pels temps que corren!





"...que la lluita és al carrer i no al fons del bar, que és molt fàcil fer recostat a la barra, la revolució."

Fem casal?

Avui a les 8 del vespre, després d'alguns mesos de reflexió i trobades per acabar d'embastar el projecte, tindrà lloc la inauguració del Casal Popular Numen Mestre.

"Diversos col·lectius torrencs (AJBG, ABG, Revista El Timbal, etc) s’han unit per obrir un espai de trobada, intercanvi d’experiències, d’activitat cultural i de reflexió política.

El Casal Popular és hereu de la tradició societària torrenca que darrerament va tenir L’Auca com a emblema. Des del seu tancament, els col·lectius que s’hi trobaven han estat dissenyant el que serà el Casal. D’aquesta manera, el local, situat a l’Avinguda Catalunya, 33 de Torredembarra, s’obrirà al públic de dimecres a dissabte totes les tardes. A més a més, la sala de reunions pot ser demanada per qualsevol entitat que vulgui participar al Casal."

.

Endavant que...tot està per fer i tot és possible!

Moments retrobats

Avui he anat a la facultat després de molt de temps... i si us sóc sincera, quan hi he arrivat m'ha semblat com si estigués a un lloc desconegut, nou.....està tot tan canviat i la meva sensació ha estat tan estranya!
Hi he estat reflexionant mentre buscava aparcament i recordava que la guardia urbana puja sovint a fer l'agost amb les multes universitàries i que per tant, calia trobar un bon lloc per tal de fer el cafetó i les reflexions matinals amb total tranquil·litat!

Un cop dins del bar, la sensació no ha canviat gaire...he tingut tot de sentiments retrobats i molts records de tants i tants anys viscuts dins d'aquelles parets: classes interessantíssimes (i no tant), nervis i atacs histèrics, alegria desmesurada, amistats que perduren, cafès eterns, apunts, treballs i teories infumables, reivindicacions, esforç i rialles... milers de moments que he compartit amb gent que avui ja no hi eren!

Avui mirava a les taules de la vora i no coneixia a ningú....i tothom era sospitosament jove i modern!
Ningú no jugava a la botifarra...(jo no ho havia fet mai, però em feia gràcia mirar-m'ho).
A la barra hi venien una varietat impressionant de llaminadures i tot era més car...
...i alguns dels meus professors estaven més envellits del que recordava!

Suposo que l'estat introspectiu en el que em trobo últimament ha ajudat a acabar de magnificar-ho tot plegat...

Per sort el Cristobal (el cambrer) encara hi és i és capaç de recordar el teu nom, la carrera que fas i les notes que vas treure a 1r malgrat faci 6 anys que vas començar i ja no xafis la facultat ni per casualitat!

En tot cas, assumeixo com a conclusió que hauria d'anar acabant la carrera!

Com som...

...i com ens veuen els altres?

Sort que ja fa temps la Vela em va ensenyar que...

"Hay que tomarse un tiempo pa' comprender
Que solamente sos lo que sos
De ahí a todo lo que tú quieras ser
Eso ya depende de vos."

Descobrint racons

Conèixer la geografia catalana sempre és una de les millors opcions per aquells dies en els que et lleves i no saps ben bé que fer...jo per sort o per desgràcia en tinc ben pocs d'aquests, però avui ha estat per mi un dia així!

Després d'esmorzar hem agafat el cotxe, la motxilla, la càmera de fotos i la mona, i gairebé sense adonar-nos-en ens hem endinssat a la profunditat de les comarques del Camp i la Conca, passant ben a la vora de l'Anoia i entrant molt fugaçment a l'Urgell (a posar gasolina).

La parada més llarga ha estat a Biure de Gaià, un poble d'aquells que quan hi entres et transporten inevitablement a un temps passat, amb un petit cementiri (el nostre objectiu fotogràfic) i una església força curiosos.

Encara que també hem passat per Santa Perpetua de Gaià, Santes Creus, Nulles, Montferri,..
Tot de poblets en els que ara gairebé no hi neixen infants i on hi predominen les cases enderrocades o les rehabilitades (amb més o menys habilitat...) per ciutadans de la capital.

En tot cas, un petit paradís acuradament edificat amb vistes brutals ben aprop de casa!

Això si, després d'un matí de curves per carreteres comarcals (i alguna que altra derrapada mental...gràcies Uri!), una excursioneta curta però productiva, un dinar de restaurant frustrat i moltes reflexions i rialles motoritzades... toca acabar de carregar piles i esperar que demà, la tornada a la feina, no se'ns faci gaire costa amunt!

Molt bon aterratge a la relitat!;)

Tot comença...

Doncs si... avui comença per mi aquest nova aventura del blog.

La veritat és que em fa força il·lusió, encara que després ja veurem amb quina periodicitat es pot anar actualitzant!

En tot cas, aquí hi haurà a partir d'avui un trosset del que penso, del que crec, del que m'agrada i del que no...un trosset de mi!

Us deixo amb la cançó que dóna nom a aquest nou raconet de xarxa i també al meu fotolog! (gràcies Ovidi)