Temes que caldria anar resolent...

Ja fa uns dies que per una cosa o altra remeno de tant en tant per la memòria externa. Treballs, fotografies, música.... són molts i molt sorprenents els records que hi conservo.
Però avui mentre tornava a remenar m'he topat amb això, unes paraules que vaig escriure fa justament 2 anys:

"Reflexió sobre la inseguretat.

Arribem a la vida amb un fort plor però després quasi sempre som feliços...trenquem la
tranquil·litat de la vida uterina per arribar a aquest món de bojos, i a partir d’aquest moment i fins després d’uns anys depenem de les atencions externes d’aquells que han decidit tenir-nos amb ells.

Esperem que tinguin cura de nosaltres i que ho faci amb carícies i afecte, tenim una estrepitosa necessitat de calma i, sobretot, ens encanta que ens demostrin força sovint lo molt que ens estimen!
Ens ensenyen totes aquelles coses de les que hem de fugir, les que ens hem de quedar per nosaltres, per les que hem de lluitar...
Intenten fer-nos distingir entre allò que és bo i allò que és dolent, procuren que no prenguem mal i que si ho fem sigui per entendre que potser no anàvem pel camí “correcte”.
Tot això ens proporciona una falsa seguretat i ens ajuda a créixer amb el pas més ferm i les idees més clares....o això és el que ens pensem!

Passats uns anys, comencem a voler resoldre per nosaltres mateixos tot allò que prèviament ens havien ensenyat.
Provem de decidir entre el que ens convé i el que no i ens n’adonem que gairebé sempre prenem les decisions massa tard, sabem que caminem pel camí menys indicat però ens hi quedem perquè no sabem quan podem trigar a triar-ne un de nou...
Sembla com si oblidéssim tot aquella seguretat que havíem aconseguit en algun moment de la infantesa, com si patíssim una involució que ens torna del tot insegurs.

Potser si deixéssim de banda les pors, si ens arrisquéssim de tant en tant, si tinguéssim més confiança en nosaltres, si poguéssim creure molt més en les nostres possibilitats...
No ens costaria tant prendre decisions i la inseguretat no s’apoderaria de les nostres vides inevitablement.

(Març del 2007)"