2.6.08

Dosis necessàries de Galeano...

PROHIBIDO SENTIR
-¡Oh, figura femenina! ¡Cuán gloriosa eres!
Hildegarda de Bingen creía que la sangre que manchaba es la sangre de la guerra, no la sangre de la menstruación, y abiertament invitaba a celebrar la felicidad de haber nacido mujer.
Y en sus obras de medicina y ciencias naturales, únicas en la Europa de su tiempo, se habia atrevido a reivindicar el placer femenino en términos insólitos para su tiempo y su iglesia. Con sabiduría sorprendente en una abadesa puritana, de muy estrictas costumbres, virgen entre las vírgenes, Hildegarda afirmó que el placer del amor que arde en la sangre es más sutil y profundo en la mujer que en el hombre:
- En la mujer, es comparable al sol y a su dulzura, que delicadamente calienta la tierra y la hace fértil.
Un siglo antes que Hildegarda, el célebre médico persa llamado Avicena había incluido en su "Canon" una descripción más detallada del orgasmo femenino, a partir del momento en que los ojos de ella empiezan a enrojecer, su respiración se acelera y comienza a balbucear.
Como el placer era un asunto masculino, las traducciones europeas de la obra de Avicena suprimieron la página.
["Espejos", Eduardo Galeano]

2 comentaris:

Anna ha dit...

(boca oberta)

intentant trobar un sentit entre el que dius i la (teva) vida........ hi reflexionarem....

petonassus petita!!

sònia ha dit...

No cal buscar-hi el sentit... afortunadament aquest text no té res a veure amb la meva vivència personal, per una vegada el post no és autobiogràfic!!;)

Però quan el vaig llegir em va semblar brutal, tant, que vaig pensar que calia compartir-lo!

Sobretot pq tinc la certesa que aquest és un tema encara a treballar a molts indrets del món i també a la casa nostra!
Per què és força habitual sentir comentaris masclistes en relació al sexe a la nostra societat (tan progre i avançada, ella...)
o per què encara hi ha indrets on es permeten barbaritats com l'ablació...i nosaltres fem com qui sent ploure...